La fruiteria del carrer de Lluís Castells prepara el tancament després de 80 anys d’història a Sant Boi. El propietari deixa oberta la porta al traspàs.
Al carrer de Lluís Castells, número 11, l’Esteban Bertolín està acabant de vendre el gènere que li queda. Té 74 anys i en fa 54 o 55 que treballa en aquesta fruiteria de Sant Boi. Ara prepara la jubilació i el comiat d’una clientela que, en molts casos, ha vist créixer. «No tanco perquè no funcioni, que funciona i molt bé», explica en una entrevista a ‘Gent de Carrer‘ de Ràdio Sant Boi.
La botiga acumula prop de 80 anys d’història, segons calcula el mateix propietari. La seva sogra va començar el negoci i va ser qui li va ensenyar l’ofici quan ell s’hi va incorporar, després del servei militar. Quan ella es va jubilar, l’Esteban va continuar al capdavant del taulell.
Una jubilació que no estava prevista tan aviat
La decisió de tancar s’ha precipitat les últimes setmanes. L’Esteban havia tornat de les vacances d’agost amb la intenció de continuar treballant. Però la seva filla, embarassada de sis mesos, ha deixat de poder anar a la botiga i el treballador de confiança que tenia ha deixat Sant Boi per traslladar-se a Menorca.
S’ha quedat sol i no ha trobat una persona amb l’experiència i la confiança necessàries per ajudar-lo a mantenir l’activitat. Amb aquest escenari, la família l’ha animat a fer el pas. «Són els meus fills els que m’han fet tancar», explica. Ell reconeix que hauria aguantat una mica més: li agrada l’ofici i, sobretot, el contacte amb la gent.
Cireres, rovellons i tres generacions de clients a Sant Boi
Durant aquestes dècades, la fruiteria s’ha fet un lloc entre les famílies de Sant Boi. L’Esteban recorda èpoques en què arribava a les set del matí i ja trobava cua al carrer. Entre els productes que més clients hi han portat, destaca les cireres i els rovellons.
La seva aposta, assegura, ha estat combinar qualitat, preu i bon tracte, prioritzant sempre que ha pogut el producte del país. També defensa que l’arribada de grans superfícies no li ha fet perdre el suport de la clientela.
«Jo tinc clientes de tres generacions», resumeix. Primer venien les mares, després les filles i, més endavant, els nets. Aquests dies ha rebut trucades d’agraïment i mostres de tristesa pel tancament. Ell insisteix que l’agraïment és mutu: molts compradors de Sant Boi s’han convertit en amics i en persones que sent com de la família.
La porta oberta a continuar el negoci
Tot i la jubilació, l’Esteban deixa oberta la possibilitat que algú reprengui l’activitat. Està disposat a parlar d’un traspàs o d’un lloguer amb qui hi estigui interessat. Defensa que la fruiteria continua sent viable i que, treballant-la bé, permet guanyar-se la vida.
El comiat també li fa reivindicar el paper del comerç de proximitat. «Una botiga no és només una botiga», afirma: és presència al carrer, coneixement del veïnat i atenció al que passa al barri.
Ara vol dedicar temps a la família, a casa i a la feina del camp. De feina, diu, no li’n faltarà. Però admet que trobarà a faltar la gent de l’altra banda del taulell.
