Què s’hi juga Sant Boi el 29-N? La decisió que pot marcar el futur de la ciutat

Què s’hi juga Sant Boi el 29-N_ La decisió que pot marcar el futur de la ciutat

Sant Boi fa dècades que espera alguns dels projectes que més poden canviar la ciutat. Qui governi a Madrid després del 29-N pot escurçar l’espera o tornar-la a allargar.

Quan es van anunciar fins a 1.627 pisos als terrenys de la caserna de Sant Boi, alguns dels santboians que votaran el 29 de novembre encara no havien nascut. Ara tenen edat per agafar una papereta i, ben aviat, voldran marxar de casa. Entremig hi ha hagut un canvi que dona a aquestes eleccions un significat diferent del que tenien les anteriors: el trasllat de la caserna ja té una partida als pressupostos de la Generalitat i l’Ajuntament té un projecte per als terrenys que quedaran lliures. Queda per fer el pas més difícil, que és aconseguir el finançament, i una de les administracions clau és la que sortirà de les urnes diumenge vinent.

Durant aquests vuit anys de govern progressista a Madrid, Sant Boi ha vist com s’obrien els accessos de la nova B-25, ha aconseguit finançament per començar a transformar la Parellada i ha recuperat la interlocució amb Defensa per treure la caserna del nucli urbà. Cadascun d’aquests avenços és fruit de més d’una administració. I precisament aquí hi ha el que s’hi juga la ciutat: què passarà amb la feina que queda pendent si un dels governs que l’han d’empènyer canvia de prioritats?

La Parellada ja té diners. L’Ateneu encara els ha de trobar

A la rotonda del Viena, el resultat d’una inversió pública s’explica en el temps que dura un gir. Des del 17 de setembre es pot agafar la B-25 en direcció a Castelldefels. El projecte de la variant era del 1992. Entremig hi va haver anys en què tothom acabava a la mateixa cua: qui sortia de Sant Boi per anar a treballar i qui travessava la ciutat per enllaçar l’A-2 amb la C-32. El 2020, Foment del Treball calculava que a la Parellada es podien perdre vint minuts per recórrer un quilòmetre.

L’autovia ha costat 65,8 milions d’euros. El projecte es va desencallar gràcies a Raquel Sánchez (PSC), que va deixar l’alcaldia de Gavà per ser ministra en la primera legislatura de Sánchez. Ara, per als veïns, arriba una part igualment important: recuperar per al barri un espai que durant anys han ocupat el trànsit i les obres. El projecte del futur parc i del poliesportiu de la Parellada, amb zones per fer esport a l’aire lliure, està pressupostat en 2,76 milions. Forma part dels quatre projectes per als quals el Ministeri d’Hisenda ha concedit a Sant Boi 4,67 milions de fons europeus. En el ple en què es va aprovar presentar-s’hi, el PP hi va votar a favor, amb el PSC, ERC i Sant Boi en Comú Podem. Vox hi va votar en contra.

El Sant Boi que ve així canviaran els nostres barris els pròxims anys
Il·lustració del projecte de nova façana de ciutat a la zona de la Parellada de Sant Boi

Al barri Centre, el futur Ateneu Santboià es troba en un moment decisiu. El primer tinent d’alcaldia, José Ángel Carcelén (PSC), ha explicat a Gent de Carrer que la proposta inclou un nou teatre de 626 localitats, un nou auditori i espais d’assaig i formació. El consistori preveu presentar el projecte per la Puríssima. Els santboians podran veure com serà l’equipament abans de saber qui en pagarà les obres. És en projectes com aquest, amb una proposta concreta i el finançament per lligar, que un canvi de prioritats polítiques pot costar anys.

En els darrers mesos, Lluïsa Moret (PSC) ha negociat amb la Conselleria de Cultura el finançament del nou Ateneu, i Álex Pérez (Comuns) ha mantingut converses amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que també ha mostrat predisposició a tirar-ho endavant. Urtasun lidera les llistes del Front Ampli per Barcelona a les eleccions del 29-N.

El render volumètric del que serà el nou Ateneu Santboià | Imatge: Gent de Carrer

Hi ha un precedent que ajuda a entendre la diferència entre els dos escenaris que obre el 29-N. El model de finançament proposat pel govern de coalició progressista aportaria a Catalunya 4.686 milions d’euros addicionals, segons el càlcul de la Generalitat. Les onze comunitats governades pel PP hi van votar en contra. Amb un executiu del PP i Vox, tirar endavant aquest increment en els termes actuals seria més difícil. Cap part d’aquests diners està assignada a l’Ateneu. El que hi ha en joc és el marge que tindrà la Generalitat quan Sant Boi li demani que hi contribueixi.

Al Saló Central de Sant Boi, la política d’habitatge ja és una realitat

L’11 de novembre, dia de vaga general, prop de 3.000 persones van recórrer la rambla de Rafael Casanova per reclamar un habitatge digne i protestar per l’encariment de la vida. «No havia vist mai una manifestació així a Sant Boi», deia a Ràdio Sant Boi un membre de l’organització. Per entendre què pot fer una administració davant d’aquella demanda, val la pena arribar fins al número 1 del carrer de Baldiri Net i Figueres.

En aquest portal del Saló Central hi ha quaranta pisos de dos dormitoris. L’Ajuntament hi va aportar el terreny, l’INCASÒL els va construir i la promoció va rebre fons europeus Next Generation gràcies al repartiment del govern central. De fet, Pedro Sánchez i Salvador Illa hi van anar el febrer del 2025, quan l’edifici encara estava en obres. El dia que va canviar la vida dels adjudicataris va ser el 26 de juny del 2026. Van sortir de l’acte amb unes claus i un contracte que els permet viure set anys a Sant Boi per 450 euros al mes.

Pisos del Saló Central de Sant Boi

Al número 9 del mateix carrer, Habitatge Metròpolis Barcelona impulsa 110 habitatges de lloguer protegit. L’IMPSOL n’ha promogut 42 més per a joves. Només al Saló Central, les tres promocions sumen 192 pisos. A l’avinguda d’Aragó, l’Ajuntament n’ha impulsat deu més. Per a qui encara busca pis, la pregunta que deixa aquest esforç és quan hi haurà una altra promoció a la qual es pugui presentar. I aquí Madrid sí que té una resposta a les seves mans.

El govern de coalició ha aprovat un Pla estatal d’habitatge de 7.000 milions d’euros. Del 2027 al 2030, per cada deu euros de finançament del pla, sis sortiran del Ministeri d’Habitatge i quatre de les comunitats autònomes. El detall decisiu és el calendari: els quatre anys en què s’ha de fer efectiva aquesta aportació estatal comencen just després de les eleccions. Si el PP i Vox arriben al govern, tindran a les mans l’execució del principal compromís pressupostari que l’actual coalició deixa aprovat en matèria d’habitatge. Qui governi haurà de respondre pels diners que arribin i pels pisos que permetin aixecar.

La caserna, el lloc on un canvi a Madrid es pot notar més

Quan es va construir la caserna de Santa Eulàlia, als anys quaranta, els militars eren als afores. Després, Sant Boi va créixer al seu voltant. Avui, entre Casablanca, la Torre de la Vila i Camps Blancs, les instal·lacions militars i la subestació elèctrica obliguen els veïns a voltar uns terrenys que podrien connectar els barris. La caserna sola ocupa més de deu hectàrees. Per això, el trasllat té tant a veure amb l’habitatge com amb una cosa tan senzilla com poder anar caminant d’un barri a l’altre pel camí més curt.

El 2007, l’alcalde Jaume Bosch (PSC), el ministre de Defensa José Antonio Alonso (PSOE) i el conseller Francesc Baltasar (ICV) van signar el protocol que preveia fins a 1.627 habitatges. El 2022, Lluïsa Moret (PSC) i la ministra Margarita Robles (PSOE) van reprendre el projecte amb un acord que concretava les responsabilitats de l’Ajuntament i de Defensa per preparar el trasllat. I aquest 2026 s’ha fet un pas que va més enllà de les signatures: la llei de pressupostos de la Generalitat ordena dotar una partida de fins a 1,5 milions d’euros per a l’adquisició del terreny de la caserna. La reivindicació té ara una quantitat, una finalitat i una llei on els veïns les poden anar a buscar.

Lluïsa Moret (PSC) i la ministra Margarita Robles (PSOE) signant el protocol d'actuació pel trasllat de la Caserna
Lluïsa Moret (PSC) i la ministra Margarita Robles (PSOE) signant el protocol d’actuació pel trasllat de la Caserna de Sant Boi

Als terrenys que s’alliberarien, l’Ajuntament hi dibuixa el Districte Z: habitatges, equipaments, comerços i zones verdes en un nou centre de ciutat pensat per a la generació que avui busca el primer pis. Per arribar-hi, cal traslladar també la subestació i resoldre qui construirà els habitatges i quants seran protegits. Aquest juny, l’alcaldessa i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, van abordar tots dos trasllats. Però, per molt que avancin l’Ajuntament i la Generalitat, cap de les dues administracions pot decidir tota sola quan marxaran els militars. El Ministeri de Defensa continuarà sent imprescindible l’endemà de les eleccions.

Aquest és el risc d’un canvi a Madrid que es veu millor des de Sant Boi. Per ajornar el Districte Z, no cal que cap ministre anunciï que el cancel·la. N’hi ha prou que el trasllat deixi de ser una prioritat per a Defensa. A l’Ateneu, el retard pot prendre la forma d’un pressupost que continua sense tancar-se. I, en matèria d’habitatge, el compromís es podrà mesurar cada any mirant quants dels euros previstos acaben convertits en pisos. Sant Boi arriba al 29-N amb projectes històrics prou avançats perquè els pròxims quatre anys siguin crucials. Però, per a la generació que ja pot votar i que encara espera poder-se quedar a viure a la ciutat, quatre anys d’espera podrien ser determinants a l’hora de decidir marxar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *