El desacord sobre un sol punt i una abstenció difícil d’explicar van pesar més que el consens de fons en una moció que defensava la regularització de persones migrants.
El ple municipal de febrer a Sant Boi va deixar una imatge política difícil d’explicar en termes estrictament ideològics. Una moció en suport a la regularització extraordinària de persones migrants, en defensa dels drets humans i contra el racisme i els discursos d’odi, va ser rebutjada malgrat compartir un rerefons assumible per la majoria de forces progressistes del consistori.
La proposta, presentada per la regidora de Podem Cristina Serna, només va obtenir el vot favorable d’ERC. Va ser rebutjada amb els vots en contra del PSC, el PP i Vox,i amb l’abstenció de Sant Boi en Comú.
Una defensa social i estructural de la migració
En la seva exposició inicial, Serna va situar el debat lluny de l’emergència o l’excepcionalitat. “La migració no és una anomalia, és una realitat estructural de les societats modernes”, va afirmar. Tot recordant que la irregularitat administrativa “no és un delicte, sinó una categoria administrativa que acaba generant exclusió”. Segons la regidora, aquesta exclusió alimenta l’economia submergida, facilita l’explotació laboral i debilita els drets del conjunt de la classe treballadora.
La moció posava l’accent en el paper dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania. “Les persones en situació administrativa irregular no són una xifra abstracta, són veïnes i veïns de Sant Boi”, va subratllar Serna, defensant l’empadronament sense traves, els informes d’arrelament accessibles i l’accés als serveis municipals bàsics com a condicions imprescindibles per a una regularització efectiva.
El PSC de Sant Boi va instar a retirar un punt, clau en el desacord
El vot contrari del PSC va pivotar sobre un únic element del text: el punt 10. Aquest instava el govern de l’Estat a posar fi a polítiques considerades repressives envers la població migrant —com les identificacions per perfil racial o els centres d’internament— i a avançar cap a un nou marc normatiu en matèria d’estrangeria. La regidora socialista Maria València va defensar que la resta de la moció era assumible, però va lamentar que no s’acceptés “aquesta proposta de mínims que hauria permès l’acord”.
València va acusar Podem de prioritzar el posicionament polític per sobre del consens i va insistir que la defensa dels drets humans “necessita acords amplis, serietat i voluntat real de governar”, no “maximalismes” que, al seu entendre, “ofereixen una nova plataforma a l’extrema dreta”.
L’abstenció dels Comuns més inesperada
Més enllà del vot socialista, el gest que va generar més sorpresa va ser l’abstenció del regidor Àlex Pérez, de Sant Boi en Comú. En la seva explicació de vot, Pérez va admetre que comparteix “absolutament tot el fons, l’esperit” de la moció i que, personalment, era “un dia trist”.
La seva abstenció, però, es va justificar per tres motius: considerar que la regularització ja està en marxa, creure que la moció arribava en un mal moment i advertir que trencava un consens preexistent al consistori. Un argumentari fluix, ja que, com a les baralles, dos no perden el consens si un no vol.
Pérez va recordar que una moció rebutjada no es pot tornar a presentar en un any, fet que va qualificar d’irresponsable. Tot i això, el mateix Pérez va reconèixer que, si el seu vot hagués estat determinant, hauria votat a favor. Això, traduït a l’aritmètica santboiana, no és més que seguir el que dictamini la majoria absoluta del PSC. El rerefons de tot plegat, si més no, és perillós. Sembla que a l’hora de votar positivament una moció se li dona més importància a qui la presenta que al contingut d’aquesta.
Un ple tens i un consens esquerdat a Sant Boi
El debat va quedar completat amb les intervencions contundents de la dreta i l’extrema dreta. PP i Vox van carregar contra la regularització amb arguments de seguretat i ordre legal. Van obligar la presidència del ple a reconduir el to del debat en diversos moments. El resultat final deixa una sensació de desencaix polític. Una moció de drets humans rebutjada no pel contingut, sinó per dinàmiques de partit.
El ple de Sant Boi va evidenciar així fins a quin punt, fins i tot en qüestions de fons compartit, el consens pot quedar supeditat a les formes, els tempos i, sobretot, a qui aixeca la bandera de la iniciativa.