Sant Boi viu un cap de setmana brillant amb els més de 6.000 punts de Pol Ferrer i el podi estatal de Jaime Guerra, que manté viu el somni mundialista.
Escolta l’entrevista a Pol Ferrer a Sant Boi en Joc:
L’atletisme de Sant Boi viu un dels seus moments més brillants, i ve de viure un cap de setmana per recordar al Campionat d’Espanya de pista coberta de València. Pol Ferrer s’ha proclamat campió d’Espanya d’heptatló amb 6.067 punts, un registre que suposa la millor marca catalana de la història i la segona millor espanyola de tots els temps.
El santboià ha superat per primera vegada la simbòlica barrera dels 6.000 punts. Un objectiu que feia mesos que perseguia. “Estic molt content. Era un objectiu que feia temps que buscàvem i per fi ha sortit una combinada molt completa”, explica el matiex Pol Ferrer en una entrevista a Ràdio Sant Boi.
L’atleta del Cornellà Atlètic arribava com a líder estatal i amb la mirada posada clarament en els 6.000 punts. “Anava a buscar aquests 6.000 punts i obrir-me la porta al món dels ‘big boys’”, afirma amb ambició en una de les seves primeres competicions absolutes després de deixar enrere la categoria sub-23.
Una combinada quasi perfecte, però amb sensació de millora a nivell personal
Tot i el resultat final, Pol Ferrer assegura que la primera jornada no el va convèncer del tot. “No va ser dolenta, però va ser una mica rareta, no em va agradar”, reconeix.
Als 60 metres va signar marca personal amb 6.86. En llargada va fer 7,47 metres, però amb marge clar. “Vaig fer 7,47 sense tocar bé la taula de batuda. Són molts punts que es van escapar”.
El pes continua sent la seva assignatura pendent. “El tinc creuadíssim. Vaig començar amb 10 metres de merda, tal qual”, diu sense filtres. Tot i reaccionar amb un 13,76 final, no va quedar satisfet.
En alçada, el 1,94 tampoc el va deixar plenament content. Però el segon dia va demostrar el seu potencial amb tres marques personals. “Jo ja sabia que la segona jornada seria interessant. Són les proves que millor entreno”, assegura.
El salt amb perxa va ser decisiu. “En el 4,60 hauria d’haver canviat la perxa abans. Però ho vaig saber salvar i vam arribar fins als 4,96. Sé que tinc més de cinc metres”.
El Mundial, una opció oberta
La marca li dona la mínima exigida per la federació espanyola, però la classificació definitiva depèn del rànquing mundial. Ferrer ho explica amb prudència.
“Realment no estic dins encara. Hi ha diferents criteris i només hi ha 14 places”, recorda. Actualment es troba fora del tall, però podria pujar posicions amb l’actualització de punts. “Crec que podria pujar cap a la 18a o 17a posició. Si estic allà, les opcions sí que són altes”.
Malgrat això, manté els peus a terra. “Si vaig al Mundial, seria per estar en les últimes posicions. Ara mateix no em veig lluitant per més que una plaça de finalista”, afirma amb sinceritat.
El gran objectiu continua sent l’aire lliure. “L’objectiu principal és l’Europeu de Birmingham i arribar als 8.000 punts en decatló”, recorda.
La marca de València, a més, li obre portes internacionals. “Això em permet accedir a mítings que donen molts punts. I competir contra gent millor que jo em motiva a donar la meva millor versió”, destaca
Jaime Guerra, bronze amb ambició mundialista
El cap de setmana també va deixar una gran actuació de Jaime Guerra en el salt de longitud. El santboià va aconseguir la medalla de bronze amb un millor intent de 8,01 metres.
Escolta les declaracions de Jaime Guerra a Ràdio Sant Boi:
Tot i quedar fora de les dues primeres places, les sensacions van ser molt positives. “Ha estat la millor competició de la temporada. Venia de no quadrar gairebé cap concurs i aquí més de la meitat dels salts estaven ben quadrats”, explica Guerra.
Superar els vuit metres era clau després d’un inici d’any irregular. “He passat de 8 metres i les sensacions són molt millors que les que tenia durant la resta de la temporada”, assegura.
La classificació per al Mundial encara no està tancada. Guerra té una última oportunitat en la competició de Relleus que es celebra aquest diumenge a Sant Celoni. “És l’última competició en la qual es pot intentar. Hauré de passar de 8,12 per assegurar-me al 100% la plaça”, afirma.
Confia en el suport del públic. “Crec que hi anirà bastanta gent a veure’m. Tindré grans de sobres”, diu amb un somriure.
Sant Boi, referent de les combinades i la longitud
Amb les actuacions de Pol Ferrer i Jaime Guerra, Sant Boi es consolida com un dels punts forts de l’atletisme català i estatal. Un campió d’Espanya absolut en combinades i un especialista en longitud per sobre dels vuit metres no són fets habituals.
Pol ferrer, de fet, afirma que estarà a la grada acompanyant al seu company en la seva última oportuniat a Sant Celoni. “Si jo m’arribo a classificar al Mundial, vull que ell també hi sigui”, comenta.
El futur immediat passa per saber si tots dos poden coincidir en una gran cita internacional. Però, passi el que passi, el cap de setmana de València ja forma part de la història esportiva local.
Sant Boi celebra un rècord català, un campionat d’Espanya absolut i un bronze estatal de prestigi. I, sobretot, celebra el talent i l’ambició de dos atletes que encara no han tocat sostre.
