El capità de l’Handbol Cooperativa Sant Boi deixa el primer equip després de 21 temporades i una vida dedicada als colors de la Coope
Poques trajectòries expliquen tan bé la història recent de l’Handbol Cooperativa Sant Boi com la de Pedro Torres. Després de 24 anys vinculat al club i 21 temporades defensant la samarreta del primer equip, el jugador santboià ha decidit posar punt final a la seva etapa al primer equip. Ho fa deixant l’equip consolidat a la màxima categoria de l’handbol català i convertit en una de les figures més estimades de l’entitat.
Pedro Torres va arribar a l’Handbol Cooperativa Sant Boi amb només 14 anys. Des d’aleshores ha crescut de la mà del club, passant per les categories inferiors fins a convertir-se en un dels capitans i líders del vestidor. La seva història és també la història del creixement de la Coope, que durant les darreres dues dècades ha passat de competir en categories modestes a consolidar-se a la Lliga Catalana.
Durant l’entrevista al programa Gent de Carrer de Ràdio Sant Boi, Pedro Torres va recordar aquells primers anys al club. “Vam començar entrenant a la pista de l’escola Ciurana i poc a poc vam anar creixent”, va explicar. Aquell adolescent que arribava al club gairebé per casualitat acabaria convertint-se en una de les cares més representatives de l’handbol santboià.
El jugador reconeix que mai s’hauria imaginat una vinculació tan llarga. Més de dues dècades després, continua parlant de la Cooperativa com si fos casa seva, un sentiment que es manté intacte malgrat el pas dels anys i els canvis que ha viscut l’entitat.
Ascensos, amistats i partits per al record
Durant la conversa hi va haver espai per recordar alguns dels moments més importants de la seva carrera. Entre tots destaca l’ascens aconseguit a Balsareny, una experiència que encara avui continua sent un dels grans records compartits per tota una generació de jugadors de la Cooperativa.
“Si posem quin és el moment més important de la nostra carrera, possiblement tots diríem l’ascens de Balsareny”, va afirmar. Aquell cap de setmana és recordat tant pel resultat esportiu com per les anècdotes que van viure els jugadors fora de la pista. Una celebració que encara forma part de les històries que s’expliquen al vestidor.
També va recordar altres moments especials, com la històrica victòria de Copa a la pista del Bordils, quan els santboians van eliminar un equip que competia dues categories per sobre. Aquell triomf continua sent una de les fites més destacades del club i una demostració del caràcter competitiu que sempre ha caracteritzat la Cooperativa.
Però si hi ha una cosa que Pedro Torres destaca per sobre dels resultats són les amistats construïdes durant tots aquests anys. L’handbol ha estat molt més que un esport per a ell. Ha estat el punt de trobada amb persones que avui formen part de la seva vida quotidiana i que continuen compartint molt més que una pista.
Samu Rodríguez, un gran amic fora i dins de la pista
Un dels moments més emotius de l’entrevista va arribar amb el missatge sorpresa de Samuel Rodríguez, actual entrenador del primer equip i amic de Pedro des de la infància. Tots dos es coneixen des dels 5 anys i han compartit escola, vestidor, viatges, ascensos i desenes d’experiències al llarg dels anys.
Samu Rodríguez va voler agrair públicament la trajectòria del seu company. “Has aportat fins a l’última gota de suor a l’equip. No et podem demanar més ni retreure’t res. El teu compromís defensant aquest escut ha estat increïble”, afirmava l’entrenador en un missatge carregat d’afecte.
El tècnic també va definir Pedro Torres com una de les grans llegendes de l’entitat. “Si féssim un museu del club, la teva samarreta hauria d’estar penjada perquè els nens poguessin veure tot el que has fet per aquest escut”, assegurava.
Les paraules van emocionar visiblement el jugador, que va destacar la importància del Samu en la seva vida. “Ens coneixem des dels 5 anys. És una persona amb qui parlo gairebé cada dia. Compartim moltes coses més enllà de l’handbol”, explicava.
La relació entre tots dos simbolitza perfectament el que representa l’Handbol Cooperativa Sant Boi per a molts dels seus integrants: un espai on l’esport acaba convertint-se en amistat, família i sentiment de pertinença.
El creixement d’un club fet des de la base
Durant l’entrevista, Pedro Torres també va reflexionar sobre l’evolució que ha viscut el club des de la seva arribada. Quan ell va començar, la Cooperativa competia en categories inferiors i molts jugadors arribaven al primer equip després de fer un llarg recorregut per l’handbol català.
Ara la situació és diferent. Els joves de la base arriben abans a la màxima categoria catalana i tenen un nivell competitiu molt superior al que existia fa dues dècades. Un canvi que, segons Pedro Torres, és conseqüència de la feina feta durant molts anys.
“M’agrada sentir-me responsable que l’equip estigui on està i que la gent jove pugui entrar a Lliga”, va assegurar. El jugador considera que la seva generació va contribuir a construir les bases d’un projecte que avui recull els fruits.
També va posar en valor una de les grans fortaleses de la ‘Coope‘: la seva aposta per la formació pròpia. La majoria dels jugadors del primer equip han crescut dins del mateix club, una realitat poc habitual en categories d’alt nivell.
“Només tenim gent del club. Crec que és molt meritori tenir un equip a Lliga format per jugadors de la base”, destacava.
Escolta l’entrevista a Gent de Carrer (Ràdio Sant Boi):
Un adeu al primer equip, però no a l’Handbol Cooperatia Sant Boi
Malgrat abandonar el primer equip, Pedro Torres no té cap intenció de desvincular-se de l‘Handbol Cooperativa Sant Boi. De fet, ja ha expressat la seva voluntat de continuar jugant en algun dels equips del club amb una exigència menor que li permeti compatibilitzar millor la seva vida personal.
Després de diversos anys vivint a Terrassa i acumulant problemes físics, especialment a l’espatlla, el jugador considera que ha arribat el moment adequat per fer un pas al costat. La decisió no ha estat fàcil, especialment després d’una temporada en què ha tornat a sentir-se competitiu.
Tot i això, deixa clar que continuarà vinculat a la família cooperativista. “És com la meva segona família. Porto 24 anys aquí. És l’esport que m’emociona i em dona la vida”, afirmava durant l’entrevista.
La seva història és la d’un jugador fidel a un únic escut. Una trajectòria construïda a base de compromís, esforç i estima per uns colors. Després de 21 anys, Pedro Torres deixa el primer equip, però el seu llegat continuarà formant part de la història de l’Handbol Cooperativa Sant Boi durant molt de temps.
