Héctor Robas va sortir de Sant Boi a peu el 25 de juliol i 23 dies després va arribar a Fisterra, acumulant més de 14.000 metres de desnivell.
Héctor Robas ha completat un repte de més de 1.300 quilòmetres entre Sant Boi i Fisterra en només 23 dies. L’àrbitre santboià va sortir de casa el 25 de juliol a dos quarts de cinc de la matinada, i va arribar a l’Atlàntic després de travessar bona part de la península. El recorregut estava plantejat inicialment en 21 etapes, però finalment se’n van convertir en 23, amb jornades que en alguns casos van superar els 50 quilòmetres i que van arribar fins als 80.
Escolta l’entrevista a Gent de Carrer (Ràdio Sant Boi):
Una vida vinculada a l’esport
Per a l’Héctor, l’esport no és només una activitat física. És una manera de viure que l’ha acompanyat des de petit. Va començar jugant a futbol al Santboià amb sis anys i, posteriorment, es va convertir en àrbitre. Va arribar a xiular a Tercera Divisió i a fer d’assistent a Segona B.
«Més que fer esport, ho considero un estil de vida», explica. L’Héctor defensa que mantenir-se actiu té efectes tant físics com psicològics i assegura que l’activitat esportiva també té una incidència directa en l’estat mental. Per això, considera que fins i tot els dies en què costa sortir a fer esport, l’esforç acaba compensant. «Mai te’n penediràs d’haver fet una activitat esportiva. En tot cas, te’n penediràs de no haver-la fet», resumeix.
Aquesta trajectòria esportiva també el va portar fins als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro de 2016, on va participar com a àrbitre de futbol paralímpic. Abans havia estat seleccionat per participar en campionats internacionals i també va viatjar a Portugal, Anglaterra i Argentina. «Per mi és un orgull haver estat allà als Jocs de Rio, estar a la Vila Olímpica i viure-ho», recorda.
De Sant Boi a Fisterra sortint des del portal de casa
La idea de fer el Camí de Sant Jaume va aparèixer després d’una lesió a l’isquiotibial que va patir al maig. L’Héctor ja havia completat dues vegades la Transpirinaica, però buscava un repte amb menys desnivell. El Camí de Sant Jaume li semblava una bona alternativa, tot i que finalment la ruta va acabar sent molt més exigent del que havia imaginat.
La particularitat del seu recorregut és que no va començar en cap dels punts habituals del Camí. Va sortir directament de Sant Boi i va anar avançant cap a Igualada, Mollerussa, Fraga i altres municipis fins a arribar a Galícia. També va introduir modificacions al recorregut habitual per motius personals.
«Quan fes el Camí de Sant Jaume, sabia que no el faria ni des de Roncesvalles ni des de Logronyo. El faria des de casa», explica l’Héctor. I així ho va fer: va obrir la porta de casa a les quatre i mitja de la matinada i va començar a caminar.
Robas va preparar la ruta amb antelació i va reservar els allotjaments abans de començar. Calculava fer uns 50 quilòmetres diaris, tot i que sobre la marxa va haver d’adaptar algunes etapes. En alguns moments va arribar a caminar 80 quilòmetres en un sol dia. També va optar per portar poc pes a la motxilla i comprar pel camí allò que necessitava.
Per a ell, aquest tipus de reptes també tenen una dimensió més enllà de la física. «Les fem, a part d’un tema físic, per un tema mental: sortir de la rutina i sentir la natura», explica. Una filosofia que també relaciona amb la necessitat de no carregar més pes del necessari, tant físicament com mentalment.
Sant Boi, punt de partida d’un repte molt exigent
Els primers quilòmetres van ser especialment complicats. Robas portava setmanes aturat després de la lesió i encara no estava completament recuperat. La primera etapa, entre Sant Boi i Igualada, va superar els 1.000 metres de desnivell i es va desenvolupar en plena calor del mes de juliol.
El cansament va arribar ràpidament. En acabar aquella primera jornada, Robas recorda que caminava amb moltes dificultats. «Quan vaig arribar, caminava com Robocop», explica, rient. El més difícil, però, va ser tornar a posar-se dempeus l’endemà i reprendre la ruta.
Malgrat les dificultats, Robas tenia clar que no volia abandonar. «Tenia clar que arribaria. El que no sabia era quants mitjans de transport agafaria o si seria amb les meves pròpies cames, però tornar a casa no», recorda. El primer dia, això sí, va aparèixer el dubte: si l’endemà no podia continuar, podia haver-se ficat en un embolic massa gran.
Durant el recorregut va comptar amb el seguiment d’amics i familiars, especialment d’una persona que controlava la seva ubicació en directe. Aquest suport va ser important per mantenir la motivació en els moments més durs. «Jo el tema mental ja ho tenia clar, que ho podia fer, però em va animar molt», explica.
Fisterra, el final d’una travessa per la península
L’arribada a Santiago de Compostel·la no va significar encara el final. Robas encara havia de completar uns 90 quilòmetres fins a Fisterra. De fet, explica que en arribar a Santiago es va relaxar massa i l’endemà li va costar aixecar-se. «Em vaig sentir com si ja estigués fet, però encara faltava una miqueta més», explica.
Les últimes jornades van tenir un component més emocional. El cansament acumulat deixava pas a la sensació que la ruta arribava al final. L’últim tram, d’uns 36 quilòmetres, el va fer començant al migdia i arribant al seu destí mentre es ponia el sol. Robas compara aquell moment amb l’arribada d’una etapa final del Tour de França.
La relació amb Sant Boi també ha estat present durant tota la travessa. Robas defensa que la ciutat té una situació privilegiada per als amants del trail: està molt a prop de Barcelona, però permet arribar a camins de muntanya en pocs minuts. «A un quilòmetre o quilòmetre i mig de casa ja tinc camins de muntanya», explica. També destaca que és possible trobar-hi terrenys tècnics i exigents.
I el repte de Sant Boi a Fisterra no serà l’últim. El 31 d’octubre té prevista una cursa de 160 quilòmetres entre Blanes i Cadaqués pel Camí de Ronda. Al desembre participarà en una nova edició d’un repte solidari per recollir joguines i llibres, i l’any vinent tornarà al Camí de Cavalls de Menorca, amb 185 quilòmetres. El projecte més ambiciós arribarà després: 500 quilòmetres entre Oslo i Bergen.
