Montserrat Satoca es jubila després de mig segle darrere el taulell a Sant Boi. La merceria del carrer Major tancarà definitivament el 30 d’octubre.
Ca la Riteta té data per al seu últim adeu. La merceria del carrer Major de Sant Boi tancarà definitivament el 30 d’octubre, l’any que celebra 140 anys d’història. Al capdavant hi ha Montserrat Satoca, quarta generació d’una família que ha mantingut viu el negoci. Després de 50 anys treballant-hi, es jubila amb la pena de deixar enrere una trajectòria familiar, però amb ganes de disposar de temps per a ella.
En una entrevista a Gent de Carrer, Satoca explica que la decisió no ha estat fàcil. La botiga ha marcat la seva vida, tant pels horaris com pels vincles amb una clientela que, en alguns casos, l’ha vist néixer.
Quatre generacions a Sant Boi i un nom familiar
Els orígens de l’establiment es remunten als besavis de Satoca a Sant Boi. La besàvia, Rita, va donar nom a Ca la Riteta. Després de passar per diversos emplaçaments, el negoci es va instal·lar el 1936 a l’edifici actual, construït pel seu avi, que era paleta.
La merceria va passar de la besàvia a l’àvia i, després, a la mare. Montserrat hi treballa des dels 15 anys i en va assumir la responsabilitat al voltant dels 25, quan la seva mare va emmalaltir d’Alzheimer. Tot i que de petita volia ser cirurgiana, va acabar dedicant la vida professional al negoci familiar.
Mig segle de consells i confiança a Sant Boi
Per a Satoca, la continuïtat de la botiga a Sant Boi s’explica pel tracte amb la gent. Aconsellar sobre quin producte convé, escoltar i buscar allò que falta han estat part de la feina quotidiana. Si no tenia un article, s’oferia a buscar-lo quan anava a Barcelona.
«Cada persona és un món», assenyala. Darrere el taulell hi ha hagut converses i confiança, a més de vendes. Per això, quan pensa en què trobarà a faltar, ho té clar: llevar-se, obrir i relacionar-se amb la clientela.
També ha vist canviar els hàbits de consum. Considera que internet ha perjudicat el comerç, tot i que reivindica el valor de comprar presencialment en una merceria: comprovar el color exacte d’una cinta o endur-se només la llargada necessària.
Una promesa al pare
La jubilació també respon a un desig personal llargament ajornat. Satoca ha compaginat el negoci de Sant Boi amb la cura de familiars i ha passat molts anys sense vacances. Ara vol recuperar gestos tan senzills com fer un cafè a mitja tarda amb una amiga.
El seu pare li va demanar, el dia abans de morir, que quan arribés el moment tanqués la botiga i gaudís de la vida. Aquella promesa continua present. No hi haurà relleu familiar ni traspàs: segons explica, l’establiment comparteix espai amb casa seva.
Per al comiat, Satoca ha convidat una clienta especial: la Paquita, de 101 anys, que va conèixer la seva besàvia. Vol que l’acompanyi el darrer dia, com a vincle amb les generacions que han fet possible aquesta història. El 30 d’octubre, Ca la Riteta tancarà un negoci i una etapa de la memòria comercial de Sant Boi.
