Veïns i negocis de Sant Boi expliquen com l’encariment dels aliments, l’energia i el transport afecta la butxaca i obliga a ajustar preus i compres.
La pujada dels preus es fa notar a Sant Boi. Omplir la cistella, mantenir un negoci o comprar materials costa més. Els testimonis recollits per ‘Gent de Carrer‘ descriuen una situació que pressiona les economies familiars i els comerços. «En aquests últims dos anys, l’increment és molt significatiu. Realment és per replantejar coses», explica una de les veïnes entrevistades al carrer.
Segons les dades, la inflació a Catalunya s’ha situat a l’agost en el 4%, cinc dècimes per sobre del juliol. Els productes energètics s’han encarit un 14,8% respecte de l’any anterior. El transport ha pujat un 7,9%.
Els mateixos diners, menys productes
El president de Sant Boi Comerç, Joan Ros, assenyala un doble impacte. Els establiments han d’assumir més despeses de funcionament, mentre els clients perden capacitat de compra. «El diner és el mateix», resumeix. Però amb aquests diners es poden adquirir menys productes.
Els negocis es troben davant d’una decisió difícil: traslladar els increments al preu de venda o assumir-los reduint el marge. Ros adverteix que aquesta segona opció pot servir temporalment. Si els costos continuen pujant, però, l’encariment acaba arribant al consumidor.
La situació es concreta en productes quotidians. Estela García, del forn de pa Gavilan, explica que la xocolata ja es va encarir l’any passat i que la farina també puja. Al negoci han aplicat increments petits, de fins a cinc cèntims. «S’ha de pujar. Si no, no hi ha benefici», afirma.
Tot i això, García assegura que no ha percebut una reducció de les compres dels clients. Considera que valoren la qualitat del producte. Sí que expressa preocupació davant la possibilitat que les matèries primeres continuïn encarint-se.

De les cuines a les ferreteries
En la restauració, Adriana Aranda, del restaurant Life, assenyala les verdures i la carn entre els aliments que més han pujat. També explica que els clients més fidels continuen anant-hi, però que costa més atraure els que no són habituals.
L’impacte arriba igualment a la Ferreteria Planeta, que també treballa amb subministraments industrials. Raul Manau situa els increments de preus d’enguany entre el 10% i el 15%. Destaca els materials derivats del petroli, com plàstics, gomes, olis i adhesius. «Ens veiem obligats a pujar el que ens puja el nostre proveïdor», explica.
Compres conjuntes per reduir costos
Davant d’aquest escenari, Ros planteja compres agrupades entre comerciants per obtenir millors condicions. També proposa reforçar la targeta de fidelització i impulsar un observatori local per analitzar l’impacte dels preus. Alhora, considera que l’encariment dels desplaçaments pot afavorir les compres de proximitat.
El politòleg de Sant Boi Víctor Iniesta posa el focus en la pèrdua de poder adquisitiu. Segons argumenta, els salaris no augmenten al mateix ritme que els preus. Aquesta diferència empobreix els consumidors i limita la despesa als petits negocis.
Tots els testimonis mostren conseqüències diferents, però una mateixa pressió: famílies que poden comprar menys i establiments que han de sostenir l’activitat amb costos més elevats.
