Famílies i institucions es reuneixen a Sant Boi en un acte que dona visibilitat a una tragèdia històrica i obre el camí cap a la reparació
Escolta el programa especial a Gent de Carrer (Ràdio Sant Boi):
Can Massallera ha estat l’escenari de la presentació pública de l’estudi “Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)”, en un acte que ha reunit institucions, investigadors i familiars de víctimes en un ambient marcat per l’emoció i la reivindicació.
L’esdeveniment, seguit en directe per Gent de Carrer, no només ha servit per donar a conèixer les conclusions de la recerca, sinó també per situar al centre del debat una realitat històrica que havia quedat invisibilitzada durant dècades. Més de 3.200 persones van morir als psiquiàtrics de Sant Boi entre 1936 i 1939, una xifra que ha impactat tant les famílies com les institucions.
El regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Sant Boi, Àlex Pérez, ha obert l’acte destacant el valor simbòlic i polític del moment. “Més enllà de la presentació d’una investigació, avui iniciem un procés de restitució a les víctimes”, ha afirmat.
Pérez ha insistit que la memòria democràtica és clau per “dignificar històries de vida, portar la veritat al present i avançar cap a la reparació”.
Un acte esperat per les famílies
Una de les imatges més destacades de la jornada ha estat la presència de desenes de familiars arribats d’arreu de Catalunya. Molts d’ells formen part de l’associació Besnéts per la Dignitat, que ha tingut un paper central en la recuperació de la memòria.
Segons va explicar el mateix Àlex Pérez en declaracions prèvies a l’acte, una quarantena de familiars s’han desplaçat fins a Sant Boi per assistir a la presentació i, en alguns casos, intervenir en el torn obert de paraula.
“Avui és un dia molt important per a totes elles, perquè comencen a veure com es fa justícia i com portem la veritat al present”, va assegurar el regidor.
Per a moltes famílies, aquest acte ha estat el primer reconeixement institucional d’una història marcada pel silenci. Durant dècades, els seus familiars van quedar fora del relat oficial de la Guerra Civil, sense homenatges ni espais de memòria.
Antonio Blanco, membre de Besnéts per la Dignitat, va definir la jornada com “una fita important”. “És el primer pas per posar en la història tot el que va passar. Sense això, no hi pot haver reparació”, va afirmar.
La presentació de l’estudi, al centre de l’acte
El moment central de la jornada ha estat la intervenció de l’historiador Marcos Robles, autor de l’estudi encarregat per la Generalitat. La seva exposició ha servit per contextualitzar les dades i explicar la dimensió del fenomen.
Robles ha volgut anar més enllà de les xifres. “No vull que marxem pensant que són números buits. Darrere de cada víctima hi ha una història”, ha remarcat davant el públic.
L’investigador ha explicat que un dels seus objectius ha estat “dimensionar els fets”, ja que fins ara el tema s’havia tractat de manera superficial.
Durant la seva intervenció, també ha posat el focus en les causes de la mortalitat. Ha assenyalat la manca d’aliments, la falta de recursos i el fet que els pacients psiquiàtrics quedessin “a la cua de les prioritats” en un context de guerra.
La seva exposició ha combinat dades, context històric i testimonis documentals, amb l’objectiu de fer comprensible la magnitud del drama.
Un reconeixement institucional necessari fet a Sant Boi
La celebració de l’acte a Sant Boi no és casual. Tal com es va destacar durant la presentació, la ciutat està profundament vinculada a la història dels psiquiàtrics a Catalunya.
Des de l’Ajuntament s’ha volgut posar en valor aquesta relació i assumir el paper de la ciutat en la recuperació de la memòria. “La nostra identitat està travessada per aquesta història, i el que va passar durant la Guerra Civil és clau per entendre-la”, es va remarcar durant l’acte.
El fet que la presentació s’hagi fet a Can Massallera també respon a la voluntat de fer accessible la memòria a la ciutadania i implicar el teixit local en aquest procés.
A més, es va anunciar la voluntat de continuar avançant en accions de reparació, com la instal·lació d’elements explicatius al cementiri municipal, on es troben les fosses comunes amb la majoria de víctimes.
Un acte que obre un nou camí
Més enllà de les conclusions de l’estudi, l’acte ha estat concebut com un punt d’inflexió. Tant les institucions com les famílies coincideixen que aquest és només el primer pas.
Marcos Robles va advertir que la investigació no està tancada. “Sempre hi haurà nous fils per estirar. No hem tingut accés a tots els arxius i això vol dir que encara hi ha molt per descobrir”, va explicar.
Aquest caràcter obert reforça la idea que la memòria és un procés en construcció. Un procés que, en aquest cas, ha estat impulsat tant des de l’àmbit institucional com des de la societat civil.
Per a les famílies, el repte ara és consolidar aquest reconeixement i continuar treballant per recuperar noms, històries i dignitats. Per a les institucions, el repte és garantir que aquest episodi no torni a quedar en l’oblit.
La memòria com a responsabilitat col·lectiva
L’acte de Can Massallera ha posat de manifest que la recuperació de la memòria no és només una qüestió del passat, sinó també del present i del futur.
Tal com va resumir Àlex Pérez, “parlem del passat per dignificar, del present per fer justícia i del futur per reparar”.
Amb aquesta presentació, Sant Boi fa un pas important en aquest camí. Un pas que no tanca cap història, sinó que n’obre moltes. Històries que, durant massa temps, havien quedat en silenci. I que, a partir d’ara, comencen a tenir veu.
