Referent indiscutible del FC Santboià, el Petit Cèsar va deixar empremta dins i fora del camp amb una trajectòria marcada pel talent, l’emigració i la fidelitat al seu poble.
Sant Boi acomiada una de les grans figures de la seva història esportiva. Enric Solé, mític jugador del FC Santboià, ha mort deixant un record inesborrable entre l’afició i al club que va defensar amb talent i fidelitat. El seu nom queda lligat per sempre a la samarreta vermella i a una manera d’entendre el futbol basada en la intel·ligència i la creativitat.
Els inicis d’un futbolista excepcional
La figura d’Enric Solé és inseparable de la història del Santboià. Per entendre la seva trajectòria cal retrocedir fins a l’any 1950. Aquell any va formar part de l’equip infantil que es va proclamar campió de Catalunya. Ja aleshores destacava per la seva qualitat. La seva baixa alçada li va valer un sobrenom que l’acompanyaria tota la vida. Tothom el coneixia com el Petit Cèsar.
En aquella època, l’equip infantil, dirigit per Francesc Suriol i Ramon Martí, va participar al torneig de La Prensa, la Copa Barcelona. I va guanyar-lo amb autoritat. Enric Solé va liderar l’equip cap a la victòria. Un triomf memorable a la final davant l’Oforso, amb la participació de 20.000 espectadors i celebracions massives a Sant Boi, amb reconeixements oficials i festes populars.
Amb només 17 anys, la seva vida va fer un gir important. Va emigrar amb els seus pares a Sud-amèrica i es va establir a Caracas, a Veneçuela. Tot i la joventut, va fer el salt al futbol professional. Va jugar en equips de Primera Divisió veneçolana. Entre ells, el Deportivo Español.
Una carrera marcada per les circumstàncies
Les seves qualitats no van passar desapercebudes. Va arribar a ser seleccionat per Veneçuela per disputar el Campionat Sud-americà Juvenil a Xile. Finalment, però, no el va poder jugar per compromisos laborals. El futbol d’aquells temps sovint s’havia de combinar amb altres feines.
També va veure com se li tancaven portes. La normativa que impedia l’entrada de futbolistes estrangers a Itàlia va frustrar un possible fitxatge pel Palermo. De retorn a Espanya, es va incorporar a l’Espanyol. Tot i això, eren temps en què les oportunitats professionals fora del futbol eren bones. Solé va optar per continuar la seva carrera en l’àmbit amateur.
Va passar per diversos clubs. Tarragona, Sants, Hospitalet, Santboià i Martinenc. Finalment, es va establir definitivament al seu poble.
Llegenda del Santboià
A Sant Boi va escriure algunes de les pàgines més destacades de la història del club. Sense cap mena de dubte, ha estat un dels millors futbolistes que han defensat la samarreta del Santboià. En acabar aquella etapa, el club acomiadava un jugador intel·ligent, hàbil i creatiu. Quan encarava la porteria rival, l’afició celebrava el gol abans que arribés.
El club ha transmès el més sentit condol a familiars i amics. Sant Boi perd un futbolista irrepetible. El seu record, però, continuarà viu a la memòria col·lectiva. La seva trajectòria queda reflectida al llibre de Guillem Gómez publicat amb motiu del centenari del FC Santboià.
