La cuinera explica a ‘Gent de Carrer’ com viu el salt a TV3, recorda els orígens familiars de la seva passió pels fogons i reivindica la gastronomia de Sant Boi i el Baix Llobregat.
La cuinera santboiana Rais Esteve s’ha incorporat al programa Cuines de TV3, una oportunitat que l’ha sorprès i que encara està assimilant. En una entrevista a ‘Gent de Carrer’, de Ràdio Sant Boi, ha compartit les sensacions d’aquesta nova etapa, marcada pel repte de traslladar la seva experiència als restaurants a una cuina pensada per ajudar els espectadors en el dia a dia. També ha tingut paraules per a l’oferta gastronòmica de la ciutat: «No cal anar a Barcelona per menjar bé».
Esteve, que va créixer a Sant Boi, reconeix que encara té pendent conèixer més restaurants de la ciutat i del seu entorn. Tot i això, destaca una experiència que li va despertar les ganes de continuar explorant: una visita al Marimorena, un restaurant que assegura que li va agradar molt.
La cuinera estén aquesta curiositat a municipis com el Prat i Cornellà, i posa en valor el potencial gastronòmic del territori. «Són territoris on realment el menjar és molt important», defensa, tot recordant la proximitat amb el Parc Agrari del Baix Llobregat. Admet, però, que ella mateixa cau de vegades en el costum de buscar fora allò que també pot trobar a prop de casa.
Una oportunitat que no havia buscat
L’arribada a ‘Cuines’ ha estat un gir inesperat en la seva trajectòria. «És una cosa que mai m’havia imaginat que passaria. I tampoc havia buscat«, explica. Veure’s a la televisió o que algú la reconegui pel carrer encara li provoca sorpresa.
El canvi també ha estat professional. Acostumada a treballar en restaurants amb dinàmiques estrictes i un alt nivell d’exigència, la de Sant Boi ha hagut d’aprendre a cuinar davant les càmeres amb un altre ritme. «Tu t’ho has de passar bé, perquè, si t’ho passes bé, jo crec que ho transmets a la gent«, resumeix.
Aquesta adaptació no ha estat immediata. Durant els primers rodatges, tornava a casa repassant tot allò que creia que havia fet malament: una paraula entrebancada, una explicació repetida o, fins i tot, la manera de tallar una ceba. Amb la pràctica, ha començat a relaxar-se i a gaudir més de l’experiència.
De cuinar amb la mare a Sant Boi als fogons professionals
Tot i les seves arrels a Sant Boi, Esteve situa bona part dels records gastronòmics de la infantesa a Vinaròs, on passava les vacances amb la família. Les visites al mercat i a la llotja, les sardines amb pa amb tomàquet o els esmorzars de peixet fregit van marcar la seva relació amb el menjar.
La seva mare també hi va tenir un paper determinant. «Per mi és una excel·lent cuinera», afirma. Cuinar al seu costat li va despertar la curiositat per aprendre i per preservar les receptes familiars. De petita, una de les seves grans il·lusions era preparar magdalenes, galetes o un pa de pessic per a l’esmorzar de casa i veure com els altres en gaudien.
Abans de dedicar-se professionalment a la cuina, però, es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra. Va ser durant l’últim curs quan va decidir canviar de rumb. La creativitat i les ganes de comunicar, presents en aquella primera formació, l’acompanyen ara en la seva etapa televisiva.
Cuinar per al dia a dia
A ‘Cuines’, Esteve defensa una proposta que tingui en compte la falta de temps i les necessitats quotidianes. La de Sant Boi entén que no a tothom li ha d’agradar cuinar, però que tothom necessita menjar. Per això, valora especialment les receptes pràctiques i accessibles.
També reivindica una divulgació gastronòmica que aporti coneixement sobre els aliments, els mercats i els productors. «Des dels petits gestos es pot canviar el món«, assegura, convençuda que la cuina i la manera de menjar poden contribuir a transformar l’entorn.
De cara al futur, li faria il·lusió compartir amb la seva parella un projecte que combinés viatges i descoberta de cultures gastronòmiques. La primera destinació la té clara: el Japó. De moment, el repte és continuar gaudint dels fogons de TV3 i acostar la cuina a les llars.
