Meritxell Centeno, directora estratègica assistencial de la Fundació Hospitalàries Sant Boi, explica el canvi cap a una atenció comunitària i alerta de l’impacte de la manca d’habitatge i de la soledat.
Atendre una persona a casa, en una cafeteria o en un banc del carrer. La salut mental a Sant Boi avança cap a un model que trasllada l’acompanyament fora de l’hospital i posa al centre el projecte de vida de cada pacient. Ho explica a Gent de Carrer Meritxell Centeno, directora estratègica assistencial de la Fundació Hospitalàries Sant Boi, en una entrevista amb motiu dels 131 anys de l’arribada de les comunitats hospitalàries a la ciutat.
«L’important és que estiguis bé a casa teva», resumeix. L’hospitalització continua sent necessària en determinats moments, però l’objectiu és que les persones puguin viure al seu entorn, amb els suports que necessitin.
Decidir sobre la pròpia vida a Sant Boi
El canvi va més enllà del lloc on es presta l’atenció. Centeno descriu el pas d’una mirada paternalista i protectora a una altra que reconeix la capacitat de decisió de les persones. Els professionals aporten coneixements i consells, però també escolten què vol cadascú.
«La mirada no és tant la malaltia, sinó en la persona i en el que necessita», afirma. Aquesta perspectiva inclou les relacions familiars, els interessos i les activitats que donen sentit al dia a dia.
L’hospitalització domiciliària a Sant Boi és una de les eines d’aquest model. Un psiquiatre i una infermera es desplacen a casa per oferir un seguiment intensiu, parlar amb la família i valorar les necessitats. Segons Centeno, permet evitar alguns ingressos o escurçar-los. La fundació també participa en un petit projecte pilot per incorporar-hi professionals de psicologia, treball social i educació social.
La comunitat com a espai de recuperació
Els serveis de rehabilitació comunitària treballen hàbits quotidians i ajuden a recuperar vincles. Les activitats es fan també en biblioteques, equipaments esportius i altres espais de Sant Boi, amb propostes adaptades a cada persona.
Centeno destaca les facilitats de l’Ajuntament i l’acollida de la ciutat. «Sant Boi és molt acollidora», assegura. Ho relaciona amb la convivència històrica amb les institucions de salut mental. Tot i això, adverteix que els prejudicis persisteixen i que encara cal treballar perquè la societat accepti la diferència.
L’habitatge, una necessitat que la consulta no resol
Entre els grans reptes, situa la manca d’habitatge a Sant Boi, la soledat i el consum de substàncies. Explica que alguns usuaris perden el suport familiar quan moren els pares i es queden sense un entorn que els sostingui.
«Els nostres usuaris pateixen molt la manca d’habitatge», alerta. Una realitat que també genera impotència entre els professionals: poden acompanyar el patiment, però no resoldre totes les causes socials que l’originen.
Centeno reclama prevenció des de l’educació i reconeix que falten recursos. Mentrestant, defensa adaptar les formes de treballar: «No podem quedar-nos quiets. Hem de donar una resposta d’una forma o altra».
