L’Ajuntament de Sant Boi, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Defensa i Red Eléctrica fan nous passos per al trasllat de la caserna militar i la subestació elèctrica.
Les més de 16 hectàrees que avui ocupen la Caserna Militar de Santa Eulàlia i la subestació elèctrica constitueixen la principal reserva de sòl disponible al centre de Sant Boi. Es tracta d’un espai estratègic que, si culminen els processos administratius en marxa, podria convertir-se en el futur Districte Zeta, una nova centralitat urbana basada en habitatge públic, equipaments i grans espais verds.
La transformació, però, no és imminent. Abans caldrà culminar el trasllat de dues infraestructures que fa dècades que condicionen el desenvolupament urbanístic de la ciutat. Un objectiu perseguit des de fa més de vint anys i que acumula diversos anuncis frustrats.
Més de dues dècades d’una reivindicació pendent
El trasllat de la Caserna Militar i de la subestació elèctrica ha estat una reivindicació recurrent dels diferents governs municipals des dels primers ajuntaments democràtics. La seva ubicació, al bell mig del nucli urbà, ha limitat el creixement del centre de Sant Boi i ha impedit desenvolupar un dels espais amb més potencial del municipi.
Els antecedents expliquen l’escepticisme amb què molts santboians reben qualsevol nou anunci sobre aquest projecte.
El primer gran intent es va produir l’any 2003. A poques setmanes de les eleccions municipals, el govern encapçalat per l’alcaldessa Montserrat Gibert va anunciar un acord per traslladar tant la caserna com la subestació. Fins i tot es va organitzar una paella popular per celebrar una operació que semblava imminent. Finalment, però, aquell compromís no es va arribar a executar.
La història es va repetir el març del 2011. Dos mesos abans de les eleccions municipals, l’alcalde Jaume Bosch va signar un protocol d’intencions amb el Ministeri de Defensa. La ministra Carme Chacón es va desplaçar fins a Sant Boi per oficialitzar l’acord, però aquell document tampoc es va traduir en actuacions concretes.
El protocol del 2022 obre una nova etapa
El tercer intent va arribar el 29 d’abril del 2022, quan l’alcaldessa Lluïsa Moret i la ministra de Defensa, Margarita Robles, van signar a Madrid un nou protocol d’intencions per desencallar el trasllat de la Caserna Militar.
Tres anys després, el projecte continua sense obres sobre el terreny, però sí que presenta alguns avenços administratius que l’Ajuntament considera determinants.
En una entrevista recent a Gent de Carrer, Moret assegurava que «hem avançat moltíssim» i explicava que les negociacions amb el Ministeri de Defensa, especialment amb la Direcció General d’Infraestructures, es troben en una fase molt avançada.
Segons l’alcaldessa, l’Exèrcit de Terra ja ha manifestat formalment la seva disposició a abandonar les actuals instal·lacions quan estigui construït el nou complex militar que haurà d’assumir-ne les funcions. La construcció d’aquesta nova infraestructura, però, depèn exclusivament del Ministeri de Defensa.
Paral·lelament, la Generalitat ha consignat enguany una partida d’1,5 milions d’euros per iniciar l’adquisició dels terrenys, actualment propietat del Ministeri. «Això és una concreció, no és una fal·làcia«, defensava Moret, tot i evitar posar terminis sobre quan es podria formalitzar la compra.
La subestació elèctrica mira cap al 2030
L’altra peça imprescindible perquè el Districte Zeta sigui una realitat és el trasllat de la subestació elèctrica.
Segons l’alcaldessa, el projecte també ha fet un pas rellevant després que Red Eléctrica incorporés la inversió necessària dins del seu pla quinquennal.
Actualment, la companyia treballa conjuntament amb la Generalitat i Endesa en l’avantprojecte que preveu reubicar la infraestructura a l’àmbit de Can Gavarrot. El calendari amb què treballen les administracions situa el trasllat abans de l’any 2030.
Habitatge, equipaments i una nova centralitat a Sant Boi
Quan les dues infraestructures abandonin els terrenys, Sant Boi disposarà d’una superfície equivalent a més de vint camps de futbol al centre de la ciutat. Una oportunitat urbanística excepcional en un municipi amb molt poc sòl disponible.
La proposta municipal passa per desenvolupar un nou barri amb un fort pes de l’habitatge públic, nous equipaments, serveis i grans espais verds, configurant una nova centralitat urbana. «Volem un nou centre de ciutat, amb habitatge públic, zones verdes i equipaments», resumeix Moret.
Més enllà del projecte concret que finalment s’acabi aprovant, urbanistes i administració coincideixen que l’espai permetrà donar resposta a alguns dels principals reptes de Sant Boi: ampliar el parc d’habitatge assequible, generar nou sòl per a equipaments públics i incrementar els espais lliures dins del nucli urbà.
El gran repte: passar dels anuncis als fets
Malgrat els avenços administratius, el principal repte continua sent recuperar la confiança ciutadana després de més de dues dècades de projectes que mai no van arribar a materialitzar-se.
La mateixa alcaldessa admet aquesta dificultat i defensa una actitud de prudència. «Som conscients que no hem de fer volar coloms«, afirmava durant l’entrevista. En aquest sentit, recordava que en etapes anteriors «es van anunciar coses que després van trigar molt o directament no es van produir«.
Per això, el govern municipal assegura que només vol comunicar aquells passos que ja disposen d’una base administrativa sòlida.
Si els compromisos actuals es compleixen i els calendaris previstos no tornen a descarrilar, el Districte Zeta podria acabar convertint-se en la transformació urbanística més important que ha viscut Sant Boi des de la recuperació de la democràcia. Després de més de vint anys de promeses, el futur d’aquest espai continua pendent d’una última prova: que els anuncis es converteixin, finalment, en realitat.
