L’exdiputat d’Esquerra al Congrés ha presentat el seu nou llibre, ‘Una crònica republicana des de Madrid’, en el marc de la Setmana Republicana a Sant Boi.
L’exdiputat d’ERC al Congrés Joan Tardà ha presentat el seu darrer llibre a la Sala 6 dels Cinemes Can Castellet de Sant Boi, en el marc de la Setmana Republicana, amb un missatge central que va anar més enllà de la memòria política: la necessitat d’articular una unitat de les esquerres davant el “tsunami reaccionari” i repensar, també des de Sant Boi, l’espai polític a l’esquerra del PSC.
Durant l’entrevista concedida a Gent de Carrer, Tardà va defensar que el seu llibre no són unes memòries, sinó “una denotació d’uns fets com es van viure i per què es van viure”, repassant les diferents etapes d’Esquerra Republicana en la política espanyola i catalana. Però bona part de la conversa va pivotar sobre el futur.
L’exdiputat va situar com a prioritat la construcció d’un “front d’esquerres a Catalunya” que integri Esquerra, la CUP i els Comuns, sense renunciar a les sigles de cada espai. “No té cap sentit que els partits independentistes d’esquerra i els partits sobiranistes d’esquerra anem separats”, va afirmar. I va anar més enllà: “Si anéssim junts, podríem aspirar que moltes de les persones que han perdut la il·lusió diguessin que val la pena tornar a confiar en les esquerres”.
Un debat que interpel·la Sant Boi
La reflexió no va quedar en clau nacional. Tardà va apuntar que aquest debat també té recorregut en l’àmbit local, tot i reconèixer que la política municipal té dinàmiques pròpies. “Cada poble, cada ciutat és diferent”, va dir, però també va remarcar que “com més ajuntaments hi hagi d’esquerres, millor”.
En una ciutat com Sant Boi, històricament marcada per l’hegemonia socialista, el missatge té una lectura clara: l’esquerra a l’esquerra del PSC també ha de repensar-se. La idea d’una major coordinació entre forces progressistes, plantejada per Tardà, obre interrogants sobre com articular alternatives que reconnectin amb sectors desmobilitzats.
L’exdiputat va insistir que aquesta fórmula podria ser clau per afrontar el pròxim cicle electoral català i espanyol. “Demanem que hi hagi un front d’esquerres a Catalunya sota totes les sigles”, va resumir. I fins i tot va defensar que podria actuar “com a mirall” perquè es reproduís una aliança similar en l’àmbit espanyol.
Superar vetos i construir aliances
Un altre dels eixos del discurs va ser la crítica a la “cultura dels vetos creuats”, que, segons Tardà, ha condicionat la política catalana durant anys. “Ara el que cal és superar la cultura dels vetos creuats”, va defensar, reclamant que diferents espais polítics participin en la construcció compartida de solucions.
També va advertir que qualsevol entesa futura passa perquè els actuals acords entre Esquerra i PSC donin fruits. “Perquè puguin les esquerres arribar a altres pactes més profunds cal que els pactes d’investidura es compleixin”, va afirmar.
En aquest marc, va reivindicar també el paper de Gabriel Rufián i va situar la necessitat de reconnectar amb sectors populars a partir de respostes concretes. “Habitatge, habitatge i habitatge”, va citar, assumint aquest missatge com una de les claus per combatre també l’ascens de l’extrema dreta.
La presentació a Can Castellet va deixar així una doble lectura: revisió de trajectòria política i proposta de futur. I, sobretot, una idea que Tardà va repetir com a fil conductor: davant la fragmentació de les esquerres, “potser ens hem de deixar de punyetes”. Un avís que, a Sant Boi, també interpel·la.
