La consellera de Salut, Olga Pané, ha confirmat que el CAP Montclar de Sant Boi és un dels 53 casos registrats arreu de Catalunya.
La consellera de Salut, Olga Pané, ha reconegut que el Centre d’Atenció Primària (CAP) Montclar de Sant Boi és un dels equipaments sanitaris on s’ha detectat presència de rates durant l’any 2025. La informació s’ha fet pública a través d’una resposta per escrit al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Tot plegat en el marc d’una pregunta formulada pel grup parlamentari d’Esquerra Republicana.
Segons les dades facilitades pel Govern, al llarg del 2025 s’han comptabilitzat un total de 53 casos de presència de rosegadors en equipaments sanitaris d’arreu de Catalunya. La resposta de la consellera s’emmarca en la petició d’informació relacionada amb el CAP de Santa Coloma de Farners. Allà també es van detectar rosegadors a finals del passat mes de setembre. Pané ha detallat que entre els centres afectats hi ha diversos CAP del territori, inclòs el de Sant Boi.
Impacte de rosegadors al Baix Llobregat Sud i a Sant Boi
Repassem la informació facilitada pel Govern. 23 centres d’atenció primària de la regió sanitària Barcelona Metropolitana Sud han detectat presència de rosegadors durant el 2025. El CAP Montclar és un d’aquests equipaments. També el CAP Dr. Martí Julià de Cornellà de Llobregat, el CAP Pubilla Cases d’Esplugues de Llobregat o el CAP Bartomeu Fabrés Anglada de Gavà.
Tot i que no s’han detallat més dades sobre la durada o l’abast concret del cas de Sant Boi, el reconeixement oficial situa el municipi dins d’una problemàtica que afecta diversos territoris del país i que continua sota seguiment per part de les autoritats sanitàries.
Factors que afavoreixen la presència de rosegadors
La consellera de Salut explica que la presència de rosegadors en edificis sanitaris pot ser determinada per diversos factors. Entre els principals, destaca l’existència de residus i matèria orgànica que poden servir d’aliment. També la presència d’aigua i humitat, així com la possibilitat de trobar-hi espais de refugi o de cria. Es tracta, segons Pané, de condicionants que poden aparèixer en edificis de gran ús i amb activitat continuada.
Tot i això, el Departament de Salut assegura que els centres sanitaris disposen de protocols per prevenir i actuar en aquestes situacions. Sempre amb l’objectiu de garantir la seguretat i la salubritat dels espais assistencials.
Protocols de control i actuació de l’Institut Català de la Salut
Pané detalla que els CAP, com la resta de dispositius de l’Institut Català de la Salut (ICS), segueixen l’estratègia de control integrat de plagues CIP. Aquest sistema es basa en revisions periòdiques per evitar la presència d’insectes i altres espècies colonitzadores. En cas que se’n detecti alguna, s’avisa de manera immediata l’empresa especialitzada en control de plagues. Aquesta fa un diagnòstic de la situació i aplica el tractament necessari.
La consellera subratlla que sempre es prioritzen els mètodes físics o mecànics abans de recórrer a l’ús de biocides. Aquests només s’utilitzen en “casos excepcionals”. Amb tot, admet que alguns tractaments poden requerir hores o dies per ser plenament efectius. Aquest fet que obliga a combinar-los amb mesures complementàries de caràcter físic o estructural.
