S’encamina cap a un acord el segon intent de desnonament per part d’un gran tenidor que afecta una família de Sant Boi amb dos menors
Escolta les declaracions de l’afectada a Gent de Carrer (Ràdio Sant Boi):
El municipi de Sant Boi de Llobregat ha viscut dies de màxima tensió per un segon intent de desnonament al carrer Pau Claris. Finalment, però, la situació ha fet un gir en les últimes hores i s’ha obert la porta a un acord entre les parts.
Segons ha pogut saber Gent de Carrer, el procés s’hauria ajornat temporalment. L’objectiu és negociar un nou contracte de lloguer que permeti a la família continuar al seu habitatge.
La família afectada fa més d’una dècada que viu al barri. Ha construït tota la seva vida al municipi, amb fills escolaritzats i arrelament consolidat. Ara, però, es troba en una situació d’extrema incertesa.
Segons explica l’Ikram, la veïna afectada, aquesta situació ha estat marcada per la angoixa constant i la pressió emocional. “No vull que ningú passi el que he passat aquests últims dies” evidenciant el desgast viscut.
Tot i que en les últimes hores s’ha obert una possible via judicial per ajornar el procés, la situació continua pendent de resolució. “Esperem que el jutge accepti i que ho poguem solucionar”, explica amb prudència.
Un conflicte prolongat amb els anys
Durant anys, ha pagat el lloguer de manera regular. El preu inicial era assequible, però la situació va canviar després de la pandèmia quan el propietari va plantejar una pujada important.
La família no podia assumir aquest increment. Tot i això, va continuar pagant puntualment la quantitat que podia permetre’s.
El paper del gran tenidor i la possibilitat d’un nou acord
El propietari dels immobles és considerat un gran tenidor, amb diversos blocs d’habitatges a la zona, superant la vintena de pisos en propietat.
Amb la finalització del contracte, es va plantejar un increment del lloguer. La família no va poder assumir-lo, fet que va derivar en un primer intent de desnonament l’any 2022. Aquest primer procés es va ajornar. Des de llavors, la família ha continuat vivint al pis i pagant el lloguer al propietari, tot i no tenir un nou contracte formalitzat.
Ara, però, el context ha canviat. Les dues parts semblen disposades a negociar. L’acord en negociació preveu un període de marge per trobar una solució estable. Durant aquest temps, es buscarà fixar un preu assumible per la família. La voluntat de la veïna és incrementar aquest pagament dintre de les seves possibilitats econòmiques.
Aquesta disposició facilita l’entesa. El repte és trobar un equilibri entre les condicions del mercat i la realitat econòmica de la família.
L’impacte en la família afectada
Més enllà de la dimensió legal, el cas posa de manifest el fort impacte humà dels desnonaments. La família denuncia el patiment acumulat, especialment en els infants.
Un dels fills, de només 10 anys, es nega a marxar de casa seva. “Ell ha plorat, i em diu: ‘mama, és casa nostra i jo em vull quedar aquí’”, explica la mare. Aquesta situació reflecteix la dificultat de comprendre una realitat que trenca la quotidianitat familiar.
La veïna també posa el focus en el context actual. Denuncia la pujada dels lloguers i la manca d’habitatge assequible. “No hi ha pisos, i si n’hi ha estan molt cars”, lamenta.
Aquest escenari converteix el cas en un exemple més de la crisi estructural d’accés a l’habitatge que afecta moltes famílies.
La PAH de Sant Boi alerta: “És un problema estructural”
Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sant Boi (PAH), el cas es considera part d’una problemàtica més àmplia. No es tracta d’una situació aïllada, sinó d’una tendència creixent.
El Toni Vizuete, portaveu de l’entitat, denuncia que cada cop hi ha més persones en situació de vulnerabilitat, fins i tot treballant. “Cada vegada hi ha més pobresa, fins i tot amb gent que treballa”, assenyala.
Segons la PAH, el sistema actual genera una nova realitat: persones amb ingressos però sense capacitat per accedir a un habitatge digne.
També critiquen el paper de l’especulació immobiliària. “El tema d’habitatge no és un negoci, és un tema de vida”, remarquen amb contundència.
L’entitat defensa que el dret a l’habitatge hauria de ser prioritari. “És un dret fonamental que s’hauria de garantir molt més”, insisteixen.
Des de les entitats socials insisteixen que calen polítiques més contundents. Especialment en casos que impliquen menors i situacions de vulnerabilitat acreditada.
Mentrestant, la resolució d’aquest cas continua oberta. La decisió judicial serà clau en els pròxims dies.
