Els joves i les dones de Sant Boi, especialment afectats per l’atur i la temporalitat laboral, segons les dades d’octubre.
Sant Boi de Llobregat continua situant-se entre els municipis amb més taxa d’atur del Baix Llobregat. La ciutat manté una fotografia laboral complicada, tot i que la comarca en el seu conjunt resisteix millor que Catalunya. Les dades del mes d’octubre ho tornen a evidenciar.
El Baix Llobregat va tancar octubre amb un augment moderat de la desocupació. La comarca va sumar 92 persones sense feina més respecte al setembre i va arribar a les 32.517 persones desocupades. L’increment és del 0,3% mensual, un percentatge que confirma un lleuger repunt, però que, en comparació amb Catalunya, continua mostrant una situació més estable.
En l’escala interanual, la tendència encara és més positiva. Al Baix Llobregat hi ha 408 persones parades menys que l’octubre de 2024. Això representa una reducció de l’1,2%. La comarca manté la seva taxa d’atur en el 7,7%, una xifra que es manté per sota de la mitjana metropolitana i catalana. Aquesta resistència s’explica per una estructura econòmica diversificada que compensa millor els canvis del mercat laboral.
Tot i això, el comportament de l’atur dins del territori no és uniforme. Tres municipis destaquen des de fa anys per concentrar les taxes més altes: Cornellà, Sant Boi i El Prat. Les dades d’aquest octubre poden variar, però la seva posició com a nuclis amb major desocupació es manté inalterable.
Sant Boi, amb una proporció elevada de joves, continua situant-se entre els municipis amb més atur. Els menors de 30 anys troben especialment difícil accedir a feines estables. La naturalesa temporal de sectors com l’hostaleria, l’oci i l’atenció al públic afecta directament aquest col·lectiu, que sovint alterna contractes breus i poques oportunitats. Els serveis sociosanitaris, que constitueixen un dels pilars econòmics de la ciutat, no arriben a compensar la caiguda d’activitat en altres àmbits.
Els reptes estructurals que marquen el futur laboral de Sant Boi
El Baix Llobregat manté millors dades que el conjunt del país, però els patrons de fons es repeteixen. La feminització de l’atur continua present: les dones acumulen més desocupació i més temporalitat. L’ocupació juvenil es manté fràgil, amb dificultats per accedir a feines qualificades i a processos de selecció que garanteixin estabilitat. I la dependència de sectors amb alta rotació i contractació temporal condiciona la capacitat de consolidar la millora.
L’evolució dels pròxims mesos dependrà de la reactivació industrial, de la fortalesa dels serveis i de la capacitat dels municipis, entre ells Sant Boi, per reforçar la formació, la requalificació i l’accés al mercat laboral. El repte és clar: transformar la resistència actual en una recuperació més sòlida i equitativa.
