Creu Roja Sant Boi assegura que l’Ajuntament de Sant Boi fa una gran tasca amb tots els sense sostre empadronats a la ciutat.
El sensellarisme és una realitat a Sant Boi de Llobregat, una situació que afecta especialment l’hivern quan el fred fa encara més difícil la vida de les persones que no tenen un sostre. Segons dades dels Serveis Socials de l’Ajuntament, actualment hi ha al voltant de 12-13 persones dormint al carrer a la ciutat. Aquestes persones poden accedir al dispositiu situat al carrer Sevilla, on poden menjar, rentar-se i, en èpoques de fred intens, pernoctar.
L’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, va explicar en l’últim ple municipal que, quan es decreta una situació d’emergència per fred, aquest dispositiu es reforça i s’activa també la policia local per traslladar les persones sense llar a aquest espai. Tot i que no és obligatori, es busca garantir la seva seguretat en moments crítics.
L’atenció de Creu Roja Sant Boi
Jeroni Terrés, president de Creu Roja Sant Boi, ha explicat en una entrevista al programa ‘Gent de Carrer’ de Ràdio Sant Boi que l’organització ofereix una primera assistència a aquestes persones. “Nosaltres no tenim equips que recorren el carrer buscant persones en situació vulnerable, però sovint són ells els qui s’acosten a la nostra seu a l’avinguda de la Marina buscant ajuda“. Aquests ajuts inclouen aliments, higiene i, en alguns casos, medicació.

Una de les problemàtiques que destaca Terrés és la situació de persones sense llar que arriben de fora de Sant Boi i no estan empadronades a la ciutat, fet que dificulta que puguin rebre suport dels serveis socials locals. A més, hi ha persones que per problemes cognitius o de salut mental rebutgen l’ajuda, o que no volen separar-se de les seves mascotes, cosa que dificulta el seu accés a alguns serveis.
L’experiència de la Fundació Arrels
En l’àmbit de l’àrea metropolitana, la situació és encara més preocupant. Segons un recompte de la Fundació Arrels, 1.384 persones dormen al carrer a Barcelona, una xifra que consideren un mínim, ja que hi ha molts espais als quals no es pot accedir. Beatriz Fernández, directora de la fundació, ha explicat que la seva tasca se centra en l’atenció directa, establint vincles amb les persones sense llar per guanyar la seva confiança i ajudar-les a refer la seva vida. “Ningú està al carrer perquè vol. Han trencat vincles, han perdut la confiança i moltes vegades han rebut molts ‘no’ en la seva vida“.
La Fundació Arrels insisteix en la necessitat d’oferir allotjaments estables a llarg termini i no només solucions temporals. També denuncia la manca de recursos per atendre adequadament la salut mental d’aquestes persones, un factor clau per sortir de la situació de sensellarisme.
Un problema que ens interpel·la a tots
El sensellarisme a Sant Boi és un problema complex, amb moltes capes i realitats diferents. Les persones que viuen al carrer ho fan per múltiples causes: pèrdua de feina, trencament de vincles familiars, problemes de salut mental o addiccions. Tractar aquest fenomen com un problema només assistencial no és suficient. Tal com reivindiquen entitats com Creu Roja i Arrels, cal un enfocament basat en el dret a l’habitatge i en un suport integral i continuat.
Les iniciatives locals són necessàries i útils, però en paraules de Fernández, “cal anar més enllà de donar menjar i un lloc on dormir per una nit“. L’habitatge digne és l’única resposta estructural al sensellarisme. Mentrestant, a Sant Boi, la xarxa de suport local continuarà fent tot el possible per no deixar ningú enrere.