L’Ernesto, de 85 anys, va tornar al Bernabéu després de 45 anys gràcies al seu net Carlos, en una història que va començar a Sant Boi.
L’Ernesto, que viu amb la seva família a Sant Boi, pensava que viatjava a Madrid per participar en un programa de televisió amb el seu net. Però el Carlos li havia preparat una sorpresa amb Ibai Llanos: tornar al Santiago Bernabéu i conèixer els jugadors del Real Madrid. La història d’aquests dos santboians acumula més de 4,8 milions de visualitzacions en el moment de la seva entrevista a ‘Gent de Carrer’.
Tot va començar amb una proposta al compte d’Instagram de càstings del creador de contingut. Buscaven persones que volguessin sorprendre algú estimat. El Carlos ho va tenir clar. El seu avi havia passat un any difícil, amb un diagnòstic d’insuficiència renal i l’inici de la diàlisi. Volia regalar-li una alegria.
«Per mi és el meu pilar», explica el Carlos. Es veuen cada dia i comparteixen una passió: el Madrid. «Jo no m’imagino veure un partit del Madrid sense el meu avi», assegura.
Una trobada amb càmeres ocultes a Sant Boi
La primera part de la sorpresa es va gravar davant del mercat de Torre de la Vila. Ibai i el seu amic Ander es van caracteritzar de persones grans per conversar amb l’Ernesto sense que els reconegués.
L’equip havia amagat tres càmeres per enregistrar la trobada. «Ho van fer perfecte, no em vaig adonar», recorda l’Ernesto sobre la disfressa.
Després calia portar-lo a Madrid sense descobrir el pla. El Carlos es va inventar un programa televisiu d’avis i nets. Fins i tot li va fer gravar un vídeo de presentació a casa. L’Ernesto s’ho va creure fins a l’arribada al pàrquing del Bernabéu.
Quan va descobrir la sorpresa, es va quedar sense paraules. «Només volia abraçar-lo y fer-li petons», explica. Feia 45 anys que no trepitjava l’estadi, però l’emoció anava més enllà del futbol: el commovia tot el que havien fet per ell.
Del planter del Barça al vestidor del Madrid
L’Ernesto, que viu a Sant Boi des del 1967, té una trajectòria futbolística singular. De jove va jugar a les categories inferiors del Barça, tot i ser madridista. Recorda que defensava la samarreta blaugrana amb compromís, però fora del camp mantenia els seus colors.
Al Bernabéu, avi i net van gaudir del partit des de la llotja que els va cedir Brahim Díaz. També van accedir al vestidor i van conèixer els futbolistes. Segons el Carlos, aquesta última part va ser una sorpresa fins i tot per a Ibai.
Ara els reconeixen pel carrer i reben missatges d’aficionats de diferents equips. Però el Carlos es queda amb el record compartit: «Ens ho emportem per tota la vida».
Un vincle molt estret amb Sant Boi
L’Ernesto viu a Sant Boi des del 1967, quan s’hi va traslladar des del barri barceloní de Can Tunis. A Camps Blancs va ser secretari d’una penya madridista que presidia el seu pare. El Carlos, en canvi, ja va néixer a l’antic hospital de Sant Boi i va jugar al Ciutat Cooperativa. El seu avi l’acompanyava des de la banda: no es perdia ni els partits ni els entrenaments.
La visita a Ràdio Sant Boi també va despertar records familiars. El fill de l’Ernesto hi havia treballat com a tècnic de so i tenia una manera especial de fer-li saber que pensava en ell: emetia un petit senyal sonor entre cançons o intervencions dels locutors. «Jo sabia que era ell, que estava enrecordant-se de mi», recorda l’Ernesto, que també havia conegut l’emissora quan era al Palau de Marianao.
