La triatleta de Sant Boi repassa la seva trajectòria esportiva i vital en una presentació que va omplir la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer
Escolta l’entrevista amb Judith Corachán a Gent de Carrer (Ràdio Sant Boi):
Després de més de quinze anys competint al màxim nivell, Judith Corachán ha decidit explicar la seva història en primera persona. La triatleta santboiana acaba de publicar La fuerza que no se ve, el seu primer llibre, una obra que va presentar aquest divendres a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi davant d’una sala plena.
Judith Corachan ha explicat a Gent de Carrer que la idea neix d’una necessitat personal. «Sempre m’ha agradat escriure», recorda. Des del 2014 havia convertit les cròniques de cada competició en una mena de teràpia. «Necessitava fer-ho per poder passar pàgina de cada carrera», assegura. L’any passat, coincidint amb el final de la seva etapa com a esportista professional, va sentir que era el moment de transformar aquells escrits en un llibre.
«La iniciativa surt d’aquesta necessitat d’explicar aquest comiat de l’esport professional», afirma.
Més enllà dels resultats
L’obra no és només un repàs dels seus èxits esportius. Judith Corachán hi aprofundeix en tot allò que hi havia darrere de cada competició. Parla de la maternitat, de la conciliació, de les dificultats de competir al màxim nivell mentre treballava i dels moments més complicats de la seva trajectòria.
«He deixat l’esport professional, però evidentment no deixaré l’esport ni deixaré de competir», explica. De fet, defensa que continua entrenant perquè és la seva manera de viure. «M’agrada entrenar, m’agrada exigir-me i m’agrada seguir competint, però ara amb molta més llibertat.»
Un dels episodis centrals del llibre és la crisi de salut que va patir el 2011. Un problema de tiroides la va obligar a deixar la competició durant dos anys. «Aquells dos anys van ser molt lents», recorda. Tot i això, assegura que va assumir aquella situació amb naturalitat. «Vaig pensar: ja està, el meu cos ha dit prou.»
Quan va rebre l’autorització mèdica per tornar, ho va fer «sense cap expectativa». La sorpresa va arribar quan es va veure, de nou, lluitant pels campionats d’Espanya.
La força mental, la seva gran aliada
Judith Corachán considera que la fortalesa mental ha estat determinant durant tota la seva carrera. Aquesta és, precisament, la «Fuerza que no se ve» que dona nom al llibre.
«És el que et fa continuar», explica. En proves de llarga distància, assegura, sempre apareixen imprevistos. «Al final, el que tira del cos és el cap.»
Aquesta capacitat d’adaptació també la va ajudar durant la pandèmia. Després d’una temporada brillant el 2019, en què va aconseguir grans resultats internacionals, va veure com desapareixia la possibilitat de disputar el Mundial d’Ironman.
«El més difícil era pensar que estava perdent tota la forma física que havia aconseguit», recorda sobre aquells mesos de confinament.
Una nova etapa amb menys pressió
El 2023 va arribar un altre canvi transcendental: el naixement de la seva filla. Judith Corachán explica que sempre havia tingut clar que volia ser mare, tot i les dificultats per trobar el moment adequat dins d’una carrera esportiva.
Ara reconeix que la seva vida ha canviat molt. Sobretot perquè ha desaparegut la pressió pròpia de l’alt rendiment.
«La pau val més que qualsevol títol», resumeix. També assegura que ara gaudeix molt més de les competicions. «La nit abans dormo. Ja no tinc aquella tensió i ho estic gaudint molt.»
Tot i haver deixat l’elit professional, continua participant en proves. Recentment va imposar-se al Triatló ‘Kos Xtreme’ de l’illa de la Palma (Illes Cànaries), encara que ella mateixa insisteix que el seu rendiment ja no és el mateix. «Entreno la meitat i soc una altra persona.»
Una presentació molt especial a Sant Boi
La presentació del llibre a Sant Boi va superar totes les expectatives. Segons explica la mateixa autora, prop d’un centenar de persones van omplir la biblioteca i es van esgotar tots els exemplars que havia portat l’editorial.
«Va ser una tarda molt bonica. La gent ja s’està llegint el llibre i m’està dient que li està encantant», explica satisfeta.
Corachan també ha volgut donar un vessant solidari al projecte. Tots els beneficis de la venda del llibre es destinaran íntegrament a la Fundació Xana. Una decisió que, assegura, tenia clara des del primer moment. «Mai vaig pensar que escrivia aquest llibre per guanyar diners.»
Amb La fuerza que no se ve, Judith Corachan tanca una etapa esportiva excepcional, però també obre una finestra perquè els lectors coneguin la persona que hi havia darrere de la triatleta. Una història de superació, adaptació i fortalesa que va molt més enllà dels resultats.
