José Luis Díaz, fundador de Ràdio Sant Boi, repassa la història d’una emissora nascuda de la passió, la perseverança i la voluntat de connectar amb la gent
“Jo sempre he dit que la ràdio té màgia”. Amb aquesta frase, José Luis Díaz resumeix una vida sencera dedicada a les ones. El fundador de Ràdio Sant Boi ha estat el gran protagonista de la celebració dels 46 anys de l’emissora municipal en una entrevista extensa i emotiva a “Gent de Carrer”, on ha repassat els seus inicis, les dificultats de l’època franquista i el paper social de la ràdio.
Díaz explica que el seu amor per la ràdio va començar quan només tenia 12 anys. Va néixer a Alcalá de Guadaíra i recorda perfectament el dia que un sacerdot els va portar a visitar una emissora local. “Quan vaig veure allò era com la pel·lícula de Frankenstein. Unes ampolles grans, incandescents, molta calor i una senyora parlant dins d’una urna. Em vaig quedar bocabadat”, relata.
Aquella visita li va canviar la vida. “Va ser com un amor a primera vista”, assegura. Poc després, la seva família va emigrar a Barcelona i el somni de dedicar-se a la ràdio va continuar creixent. “Jo pensava: ‘Ostres, aquí hi ha emissores, hi ha Ràdio Miramar, Ràdio Barcelona…’ I al·lucinava”.
Ràdio Sant Boi, una emissora feta amb una canya de pescar
La passió per la ràdio no era només comunicativa, sinó també tècnica. Durant la seva joventut, mentre vivia al Pavelló de Bèlgica de Barcelona, després d’un esfondrament al bloc on residia la seva família, Díaz va començar a experimentar amb l’electrònica.
“Allà vaig fer la meva primera emissora”, recorda entre rialles. “Vaig agafar l’amplificador del grup musical del meu germà, una canya de pescar dels meus pares i vaig emetre per tot el pavelló”.
Aquella curiositat el va portar a estudiar electrònica i, més endavant, a entrar a l’escola de radiodifusió de Radio Juventud de Barcelona. “Era l’única escola que hi havia a Espanya”, explica. Allà va conèixer grans professionals i va entendre encara millor el poder de la ràdio.
“L’essència és el que transporta la veu”, reflexiona. “La veu es transporta, però si no tens l’eina, se l’emporta el vent”.
Els inicis de Ràdio Sant Boi
La història de l’emissora va començar gairebé de manera artesanal. Amb un esquema tècnic enviat per un radioaficionat italià, Díaz va construir una petita emissora. “Amb aquesta emissora va començar Ràdio Sant Boi”, afirma.
Inicialment, l’emissora es deia “Ràdio Joven”, però aviat va decidir reivindicar el nom català de la ciutat. “Era una època en què encara es deia Sant Baudilio. Jo vaig voler dir-li com s’havia de dir: Ràdio Sant Boi”.
La iniciativa va connectar immediatament amb la ciutadania. “La gent va petar”, recorda. “Només sentien emissores de Barcelona i, de cop, escoltaven parlar del seu poble”.
Les trucades i les cartes no paraven d’arribar. “Hi havia fanatisme per la ràdio”, diu. Fins i tot explica que una nit, a les tres de la matinada, una oient el va trucar a casa perquè no aconseguia entrar en antena. “Em va dir: ‘Com que mai em contesten, li truco ara’”.
“La ràdio acompanya”
Per José Luis Díaz, el gran valor de la ràdio sempre ha estat la proximitat. “La ràdio acompanya”, defensa. Recorda especialment els programes matinals, on moltes dones grans trucaven per explicar les seves preocupacions o simplement per conversar.
“Hi havia gent que em deia: ‘Des que us escolto, la meva vida ha canviat’. Això impressionava molt”, assegura. També reivindica el poder de la imaginació que genera la ràdio davant altres formats. “La televisió t’ho dona tot fet. En canvi, quan escoltes una veu que t’agrada, tu muntes el teu propi decorat dins del cap”.
Mirada crítica al present
Durant l’entrevista, Díaz també reflexiona sobre el món actual. Es mostra preocupat per les xarxes socials, la desinformació i la pèrdua de criteri crític. “La gent no qüestiona res. Es creu qualsevol cosa”, lamenta.
També defensa la importància dels mitjans de comunicació compromesos. “La ràdio local ha de lluitar per millorar les coses”, afirma. “S’ha d’explicar tot el que interessa a la ciutadania, tal com raja”.
Tot i això, manté intacte l’optimisme. “Si perds l’optimisme, ja t’has vençut”, reflexiona. Després de 46 anys d’història, Díaz mira el futur de l’emissora amb orgull. “Veig un equip de gent molt maca”, diu sobre l’equip de «Gent de Carrer». I deixa un últim consell per a les noves generacions: “Amor al que feu. Quan sents amor per les coses, ets capaç de fer el que et doni la gana”.
