Una formació a l’Ateneu Llibertari aborda el negoci de l’odi, mentre veus locals alerten de la impunitat i la normalització de discursos discriminatoris a Sant Boi.
«Hi ha una sensació generalitzada d’impunitat respecte als discursos d’odi als carrers i també a les xarxes». Ho denuncia Xavi Alejandre, simpatitzant de la Coordinadora Antifeixista de Sant Boi. La seva reflexió posa paraules a una preocupació que també ha arribat a l’Ateneu Llibertari: com s’escampa l’odi i qui se’n beneficia.
La Coordinadora Antifeixista i l’Escola de Formació Guillem Agulló, amb el suport d’Òmnium, hi han organitzat la sessió «Internet i el negoci de l’odi». Una proposta per entendre la discriminació digital, el paper dels algoritmes i els interessos econòmics de les plataformes.
Alejandre alerta que el problema va més enllà de Sant Boi. «Crec que cada cop hi ha menys espai per la reflexió o per compartir idees i arribar a certs consensos», lamenta en declaracions a ‘Gent de Carrer’.
L’odi també té xifres
Segons les dades de la memòria de la Fiscalia recollides al reportatge de Gent de Carrer, durant el 2025 es van obrir 550 diligències per delictes d’odi a Espanya. D’aquestes, 171 corresponien a discriminació racista, un 14% més que l’any anterior.
Gairebé sis de cada deu investigacions estaven relacionades amb fets comesos a internet. El 73,8% dels casos van acabar arxivats, principalment per les dificultats d’identificar els autors o demostrar la discriminació. Són dades d’àmbit estatal, no exclusivament de Sant Boi.
En declaracions a ‘Gent de Carrer’, la periodista Laura Tapiolas aporta una altra mirada: la normalització de determinats discursos. Ho explica amb la finestra d’Overton, el concepte que delimita allò que es considera socialment acceptable. «Definitivament s’ha eixamplat», assenyala. Davant d’aquest escenari, reivindica el sentit del diàleg: «El debat real suposa un punt de trobada, un canvi conjunt, una conversa».
El negoci de provocar ràbia
La formació de l’Ateneu incorpora una pregunta: quin benefici genera tot això? Un dels formadors a Sant Boi explica a ‘Gent de Carrer’ que cal analitzar els interessos de les grans tecnològiques. «Ells tenen un negoci que han de nodrir, han d’alimentar», afirma.
Segons exposa, hi ha missatges que busquen estendre el pànic moral, d’altres que persegueixen interaccions provocant ràbia i alguns que volen impulsar una agenda política. També qüestiona l’aparença de neutralitat de les xarxes, darrere de la qual situa interessos i ideologia.
La seva proposta és preguntar-se per la intenció de cada contingut: «Per què aquesta persona vol que jo pensi això, i per què m’ho ha dit d’aquesta forma i en aquest espai?».
Amb assistents de diferents edats, la sessió ha defugit de culpabilitzar una generació. «L’edat és un factor més», recorda el ponent, que també esmenta les condicions econòmiques i educatives. La reflexió connecta amb la preocupació d’Alejandre i Tapiolas: recuperar espais per pensar i conversar davant dels missatges que alimenten la confrontació.
