En una conversa amb Gent de Carrer, Xavier Bonet reivindica el paper de Sant Boi en la seva trajectòria i defensa la cultura, la tendresa i l’esperit crític
L’il·lustrador de Sant Boi Xavier Bonet ha passat pels micròfons de Gent de Carrer per parlar de la seva trajectòria, la seva manera d’entendre la il·lustració i el moment que viu el sector editorial. Ho ha fet reivindicant la seva professió com una feina exigent i allunyada dels tòpics.
Bonet explica que l’estiu és una època de molta feina. És quan prepara els llibres que es publicaran mesos després. En el seu cas, ara treballa en un títol previst per al novembre, una data clau abans de la campanya de Nadal.
L’il·lustrador defensa que la seva és «una professió com qualsevol altra». Parla de reunions, terminis i organització. També recorda que la inspiració no sempre apareix quan cal. Tot i això, la feina s’ha de fer.
Dibuixar, però, va molt més enllà d’una ocupació. Per a Bonet és un llenguatge. Una manera d’expressar-se i de connectar amb els altres. Assegura que sempre ha dibuixat i que convertir aquesta passió en professió va suposar un punt d’inflexió.
Abans, però, va treballar durant anys en informàtica. Explica aquest canvi amb la metàfora del «boomerang». Va intentar deixar enrere la il·lustració, però sempre acabava tornant. Finalment va decidir apostar-hi després d’una oportunitat professional que li va arribar des de Londres.
També defensa que mai és tard per seguir una vocació. Considera que l’experiència és un valor i que tothom té un univers interior únic que pot compartir a través de la cultura.
Bonet assegura que el dibuix també l’ajuda a entendre’s millor. Creu que crear obliga a mirar cap endins i descobrir emocions que, sovint, passen desapercebudes. Per això reivindica la importància de connectar amb aquest univers interior.
Pel que fa a l’aprenentatge, recorda que dibuixar és una «cursa de fons». Explica que ell mateix va necessitar molta pràctica abans de dominar el dibuix i anima els infants a no frustrar-se quan les primeres proves no surten com esperen.
Una veu gràfica pròpia i la defensa de la literatura infantil
Bonet prefereix parlar de «veu gràfica» abans que d'»estil». Considera que la manera de dibuixar evoluciona amb el temps i que cada autor construeix la seva identitat a partir de les seves experiències i referents.
Entre tots els seus projectes, destaca especialment Lily Mitjalluna. És el primer llibre que va poder escriure i il·lustrar. El descriu com una obra molt personal, nascuda del que ell mateix hauria volgut llegir quan era petit.
També és conegut per les il·lustracions de les edicions de Harry Potter. Explica que va intentar allunyar-se de la imatge de les pel·lícules i construir un personatge més tendre, connectant amb la vulnerabilitat del protagonista. De fet, la tendresa és un concepte que reivindica repetidament durant l’entrevista. Considera que és un valor que falta en la societat actual.
L’il·lustrador també reflexiona sobre el procés creatiu. Reconeix que crear implica mostrar-se vulnerable i conviure amb el síndrome de l’impostor. Malgrat això, defensa la necessitat d’explicar històries i compartir-les.
Bonet també alerta de la situació del sector editorial. Considera que es publiquen massa novetats i que moltes obres acaben desapareixent ràpidament de les llibreries. Creu que sovint es prioritza la quantitat per sobre de la qualitat.
Per això reivindica el paper de la literatura infantil i juvenil. No només pel seu pes econòmic dins les editorials, sinó perquè contribueix a formar els lectors del futur i a fomentar l’esperit crític.
Durant la conversa també recorda la seva vinculació amb Sant Boi. Explica que il·lustrar el cartell de la Festa Major va ser un dels moments més especials de la seva carrera. Destaca la combinació entre ciutat i natura com una de les grans fonts d’inspiració.
De cara al futur, Bonet no es marca grans objectius. Després d’haver complert molts dels seus somnis professionals, assegura que ara el que més desitja és gaudir del camí.
