La UE Santboiana guanya 25-17 en un duel de vida o mort i certifica la salvació en l’última jornada de la Divisió d’Honor, evitant el primer descens de la seva història
Recupera el partit de la Unió Esportiva Santboiana a Sant Boi en Joc (Ràdio Sant Boi):
La Unió Esportiva Santboiana ha aconseguit aquest diumenge una fita majúscula: evitar el que hauria estat el primer descens de la seva història. En un Baldiri Aleu ple fins a la bandera, el degà del rugbi estatal ha superat el Barça Rugby per 25 a 17 en una autèntica final per la permanència. El conjunt santboià depenia de si mateix després de la victòria de la jornada anterior, i no ha fallat en el moment decisiu.
L’ambient abans del partit ja deixava entreveure la magnitud del duel. L’afició ha respost com en les grans ocasions, convertint l’estadi en una autèntica caldera. Famílies, jugadors de la base i seguidors històrics han empès l’equip des del primer minut, conscients que hi havia molt més que un partit en joc.
Tal com es respirava a la grada, la jornada no era una més. La Santboiana es jugava seguir sent part de l’elit, mantenint una presència històrica a la màxima categoria. La pressió era màxima, però també la confiança en un equip que havia reaccionat a temps en les últimes setmanes.
Aquest context ha fet del duel una autèntica final. I com tota final, ha estat marcat per la tensió, els errors i, sobretot, la capacitat de resistir. El premi, la permanència, acabaria arribant després de vuitanta minuts d’esforç col·lectiu.
Un inici complicat davant un Barça competitiu
El partit no ha començat de la millor manera per als locals. El Barça Rugby, tot i estar ja descendit, ha sortit amb intensitat i ha colpejat primer amb un assaig de Facundo Romano al minut cinc. Un jerro d’aigua freda pel Baldiri Aleu en els primers compassos del duel.
La resposta de la Santboiana no s’ha fet esperar. Pau Massoni ha anotat un assaig de maul que tornava l’esperança als locals. Tot i això, els blaugranes han tornat a colpejar amb una gran acció d’Arthur Carpienter, que ha situat el 5 a 14 al marcador. Els visitants demostraven orgull i competitivitat malgrat la seva situació a la classificació.
Els minuts posteriors han estat d’incertesa. La Santboiana ha intentat recuperar el control del partit, però el Barça s’ha mostrat sòlid en defensa i eficaç en atac. La tensió era evident tant a la gespa com a la graderia.
Abans del descans, Aniol Franch ha aconseguit retallar distàncies amb un assaig clau després de diverses fases prop de la línia. El 12 a 14 amb què s’ha arribat a la mitja part mantenia tot obert. La sensació era que quedava molt per decidir en una segona part que prometia emocions fortes.
Reacció, caràcter i una remuntada decisiva
La represa ha començat amb un nou cop dur per als locals. Un cop de càstig transformat per Carpienter ha ampliat l’avantatge del Barça fins al 12 a 17. La pressió augmentava, però la Santboiana no ha abaixat els braços.
De nou, Pau Massoni ha estat clau amb un segon assaig de maul que ha situat l’empat a 17. En aquell moment, i amb la derrota del Real Ciencias a Sevilla, la permanència era virtual. Tot i això, l’equip ha volgut anar més enllà i assegurar-se el futur a la categoria. L’ambició ha estat determinant.
Al minut 63, un cop de càstig d’Alberto Millán ha posat per davant els santboians per primera vegada. El Baldiri Aleu ha esclatat, conscient que la salvació estava cada cop més a prop. L’energia de la grada ha impulsat l’equip en els moments més delicats.
La sentència ha arribat amb un assaig de Tomàs Leonori després d’una melé. El 25 a 17 ha desfermat l’eufòria, tot i que els últims minuts han estat de patiment davant els intents finals del Barça. La defensa ha resistit, i amb el xiulet final s’ha confirmat la permanència.
Emoció desbordada: els jugadors de la UE Santboiana parlen
Amb el final del partit, les emocions s’han desbordat sobre la gespa. Jugadors, tècnics i aficionats han celebrat una permanència que s’ha hagut de lluitar fins a l’últim instant. Les llàgrimes han estat protagonistes en un moment històric per al club.
Un dels jugadors, Fede Bianchini, resumia així la temporada: “Ha sigut un any molt difícil, molt complicat per a tots, però ho tirem endavant”. Les seves paraules reflecteixen la duresa d’un curs en què l’equip ha hagut de superar moltes adversitats.
També molt emocionat, Jordi Jorba destacava el treball col·lectiu: “Avui hem tingut el que hem treballat tot l’any, que és mantenir el nostre orgull”. El jugador ha remarcat el suport de l’afició com un element clau en la salvació.
Marc Palomar, per la seva banda, posava en valor el caràcter de l’equip: “Ferro. És la paraula. Ferro és el que hem posat sobre la taula per tirar-ho endavant”. Una definició clara del que ha estat la reacció de la Santboiana en els moments decisius.
Finalment, l’entrenador Sergio Guerrero expressava alleujament i orgull: “Han estat setmanes molt dures, però salvar la categoria és molt important per a tots nosaltres”. El tècnic ha destacat la importància de mantenir la presència catalana a l’elit del rugbi.
Una temporada dura amb final feliç
La Santboiana tanca així una temporada complicada, marcada per irregularitats i errors que han costat punts importants. Tot i això, l’equip ha reaccionat en el moment clau, sumant dues victòries consecutives que han estat decisives. Vuit punts en dues jornades que han canviat el destí del club.
La presidenta Aurora Bravo també mostrava la seva satisfacció: “Ha sigut molt dur, però penso que tenim el que ens mereixem”. Les seves paraules reflecteixen el sentiment d’un club que ha patit, però que ha sabut resistir.
Des de l’Ajuntament, l’alcaldessa Lluïsa Moret destacava el valor col·lectiu: “La gent de Sant Boi som valenta i sempre treballem fins al final”. Un missatge que connecta amb l’esperit d’un equip que no s’ha rendit mai.
Amb cinc victòries en catorze partits, la Santboiana ha aconseguit mantenir-se a la Divisió d’Honor. Un objectiu vital per al degà del rugbi, que continuarà competint a la màxima categoria una temporada més, com ha fet durant els seus més de 100 anys d’història.
El futur passa ara per aprendre dels errors i construir un projecte més sòlid. Però avui, al Baldiri Aleu, només hi havia lloc per a una cosa: celebrar una permanència que val or.
