L’ONG alerta que l’empresa de Sant Boi hauria incomplert les obligacions lingüístiques establertes per rebre l’ajut públic i posa el focus en quatre empreses més.
L’ONG Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia contra l’empresa de Sant Boi Stark Future, especialitzada en la fabricació de motocicletes de cros elèctriques, per haver rebut una subvenció de 800.000 euros a fons perdut tot i no complir els requisits lingüístics obligatoris. L’entitat alerta que la companyia hauria incomplert l’obligació d’atendre en català els consumidors catalanoparlants. També de disposar de documentació comercial i de contractació en aquesta llengua.
La denúncia arriba després que l’automobilística Ebro rectifiqués recentment i incorporés el català al sistema d’entreteniment dels vehicles, a l’aplicació mòbil i a la documentació de l’oferta comercial i contractes de compravenda. Ebro havia estat advertida per Plataforma per la Llengua al juny per incomplir clàusules lingüístiques en una subvenció a fons perdut de gairebé 2.000.000 d’euros.
La línia d’ajuts es regeix per la Resolució EMT/4049/2022, de 21 de desembre. Estableix les bases reguladores de la convocatòria. Entre altres obligacions, les empreses beneficiàries havien de garantir l’atenció en català als consumidors. També disposar de la senyalització i documentació d’oferta de serveis en aquesta llengua. I incloure el català en els rètols i comunicacions internes amb els treballadors.
L’empresa de Sant Boi, Stark Future, sota el focus de l’ONG
Segons ha explicat Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, la investigació ha posat de manifest que, com Ebro, Stark Future no és un cas aïllat. L’entitat ha detectat altres empreses que incompleixen “flagrantment” les obligacions lingüístiques establertes en la subvenció per a la reindustrialització.
Entre aquestes companyies hi ha Hamelin Brands, propietària de la paperera gironina Oxford; Akzo Nobel Coatings, líder en pintures amb marques com Titanlux i Bruguer; i Essity Spain, que fabrica productes d’higiene amb marques com Colhogar, Tena i Tork. Aquestes quatre empreses van rebre un total de 2.407.867,26 euros en subvencions. Stark Future i Akzo Nobel Coatings van rebre 800.000 euros cadascuna, Hamelin Brands 590.419,20 euros i Essity Spain 217.448,06 euros.
Requisits lingüístics clau
La subvenció a fons perdut està condicionada al compliment de diverses obligacions lingüístiques. Entre elles hi ha l’atenció en català als consumidors, així com la disponibilitat de senyalització, cartells d’informació fixa i documentació d’oferta de serveis en aquesta llengua. També es requereix que la llengua catalana s’inclogui als rètols i informacions fixes dins dels centres laborals adreçades als treballadors. Aquestes mesures s’emmarquen dins de la Llei 1/1998, de política lingüística. Aquesta obliga les empreses a garantir la presència del català en la seva activitat comercial i interna.
Arran dels casos d’Ebro i Stark Future, Plataforma per la Llengua prepara una anàlisi exhaustiva de les subvencions. Volen detectar quines altres empreses incompleixen els requisits lingüístics. L’objectiu és garantir que les ajudes públiques no beneficiïn empreses que no respectin els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants.
La denúncia contra Stark Future situa Sant Boi al centre d’una qüestió de política lingüística que afectarà la manera com les empreses de la regió gestionen la presència del català. La resposta de l’empresa i l’evolució del cas es preveu que marquin un precedent.
Exigència de control sistemàtic
Plataforma per la Llengua reclama a la Generalitat una comprovació sistemàtica del compliment de les clàusules lingüístiques abans d’atorgar subvencions. Considera “inadmissible” que s’estableixin requisits i que després no es fiscalitzi si es compleixen.
També exigeix que les inspeccions s’estenguin a totes les empreses que s’hagin beneficiat d’aquesta línia d’ajuts. Si no hi ha resposta o aquesta és insatisfactòria, Plataforma per la Llengua ja ha anunciat que presentarà els recursos corresponents.
El cas d’Ebro demostra que la pressió pot forçar canvis. Ara, però, posa el focus en el control institucional i en la necessitat que els requisits lingüístics vinculats als diners públics no quedin en paper mullat.
