L’arquitecte santboià Pablo Casasayas publica un llibre que repassa la trajectòria social, arquitectònica i cultural de l’Ateneu Santboià
Una obra nascuda de la passió pel poble
“Ateneu Santboià: Amor, Progrés, Virtut” és el títol del llibre que pròximament veurà la llum, signat per Pablo Casasayas, arquitecte format a la Universitat Politècnica de Catalunya. El projecte, nascut com a treball final de grau, ha evolucionat fins a convertir-se en un estudi complet que analitza l’evolució sociocultural, urbanística i arquitectònica de la masia de Ca l’Amigant, actual seu de l’Ateneu.
“Vaig començar fent un treball d’anàlisi, però em vaig trobar en una situació molt concreta i un lloc molt concret”, explicava Casasayas a Ràdio Sant Boi. “Em va semblar fascinant entendre com un espai tan proper al poder podia convertir-se en una forma de contrapoder”, explica l’autor.
De la Marsellesa a l’Ateneu Santboià
L’autor ressegueix els orígens de l’entitat fins al segle XIX, amb la societat coral La Marsellesa (1893), inspirada en el moviment obrer i cultural de Josep Anselm Clavé, i que adoptà el lema que dona nom al llibre: Amor, Progrés i Virtut.
El 1905 neix oficialment l’Ateneu Santboià, i el 1922 adquireix la masia de Ca l’Amigant, fet que marca un punt d’inflexió per a la vida social i cultural del poble.
“Aquesta masia estava construïda amb pedra de Montjuïc, igual que l’església de Sant Baldiri. Era un símbol del poble i del seu creixement”, assenyala l’autor.
De l’esplendor al declivi
Casasayas descriu com, durant els anys 50 i 60, l’Ateneu esdevé un espai de llibertat i trobada en ple franquisme, amb teatre, ball i activitats socials. Però a partir dels anys 70, l’entitat entra en declivi econòmic i social, fins al punt de perdre part del seu patrimoni.
“Als 90 encara rep el Premi Nacional de Cultura Popular, però arrossegava un deute enorme. Amb el temps, l’espai ha anat perdent presència i memòria”, lamenta.
Reflexió sobre el present i el futur
El llibre convida també a reflexionar sobre el paper actual de l’Ateneu i la falta d’associacionisme.
“És un espai amb molt potencial, però cal implicació real. No només opinar, sinó fer-hi coses”, diu Casasayas.
Ara, l’autor busca publicar l’obra perquè arribi a tothom:
“Vull que aquest llibre sigui a les cases de Sant Boi, perquè recordi que aquestes coses han passat i que encara hi som a temps de recuperar-les”.
