Un reportatge d’RTVE recull quatre casos d’aquesta nova estafa a Sant Boi i explica com l’home es guanyava la confiança de les víctimes amb detalls reals sobre les seves famílies.
Quan un home va aturar la Pilar al carrer, li va explicar que havien portat la seva mare a l’Hospital de Bellvitge. Tenia cotxe per anar-hi, però li faltava gasolina. La Pilar li va preguntar què necessitava i l’home li va demanar 60 euros. «Li vaig dir que no, que 60 era molt. Li vaig dir: “Té, 40”», recorda la veïna de Sant Boi davant les càmeres d’RTVE.
La televisió pública s’ha fixat en el cas de la Pilar i en el d’altres veïnes de Sant Boi que van donar diners al mateix home, segons el reportatge. La Rosario li va donar 30 euros. La Rosa i el seu marit, 15 més. I l’Anna se’n va desprendre de 15. Són els quatre casos que identifica la investigació, en què les veïnes expliquen tant la reacció que van tenir al carrer com el neguit que els ha quedat després de descobrir l’engany.
Un desconegut que sabia detalls de la família
Segons el relat recollit per RTVE, l’home, ben vestit, s’acostava a persones grans, conegudes al barri i que portaven diners en efectiu. Es presentava com el fill d’una amiga de la persona de Sant Boi que aturava. Així, quan explicava que la mare havia patit un infart, qui l’escoltava tenia motius per pensar que coneixia la dona que suposadament era a l’hospital.
Una de les veïnes explica fins a quin punt l’home coneixia la seva família. Quan va fer servir el seu nom per demanar diners, sabia fins i tot on eren els fills. «Li va explicar amb tots els detalls que els meus fills eren en un estanc, que jo havia tingut un infart i que necessitava diners», relata.
«Et sap greu i penses: “Va, l’ajudaré”», diu un dels testimonis. És el que va fer la Pilar, de Sant Boi, en oferir aquells 40 euros per a la gasolina. Ara, entre les veïnes, hi ha qui es pregunta com havia arribat a saber tantes coses de la seva vida un home que les abordava pel carrer. Quan al reportatge pregunten si se senten vigilades, una de les dones respon: «Ara sí, perquè tinc por i visc sola».
