Sant Boi afronta l’11 de novembre amb una manifestació al migdia i serveis mínims al transport, les escoles i la sanitat. Gent de Carrer recull totes les afectacions i les veus dels sindicats, l’Ajuntament, l’hospital i el comerç.
Pagar el lloguer, arribar a final de mes o poder independitzar-se. Les reivindicacions de la vaga general d’aquest dimecres, 11 de novembre, tenen una traducció quotidiana a Sant Boi. La convocatòria vol portar als llocs de treball el malestar pel cost de la vida i les dificultats d’accés a l’habitatge, i tindrà efectes sobre la mobilitat, les escoles, l’atenció sanitària i els serveis municipals. Al carrer, la plaça de l’Ajuntament serà el centre de la mobilització local, amb una concentració a les dotze del migdia que donarà pas a una manifestació.
La vigília de l’aturada, els representants sindicals i del moviment per l’habitatge entrevistats a ‘Gent de Carrer,’ a Ràdio Sant Boi, expressen confiança en la resposta ciutadana. El seguiment real, però, encara és una incògnita. També ho és l’abast de les afectacions als serveis que depenen de quantes persones acabin secundant la convocatòria.
«Quan hi ha una vaga general, la indignació passa a l’acció», afirma Víctor Iniesta, membre de l’Assemblea pel Dret a l’Habitatge i del Comitè de Suport a la Vaga de Sant Boi. La seva expectativa va més enllà d’omplir els carrers durant unes hores: espera que la jornada es tradueixi en més organització a la ciutat i en una mobilització sostinguda.
Què es reclama: habitatge, salaris i serveis públics
La convocatòria connecta les reivindicacions laborals amb les residencials. La Plataforma per una feina i una casa dignes reclama abaixar els lloguers i vincular-los als salaris, impedir els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa residencial, establir contractes de lloguer indefinits i ampliar el parc públic d’habitatge. El manifest també planteja expropiar habitatges de bancs i fons voltors i frenar les compres especulatives.
En l’àmbit laboral, demana un salari mínim de 1.600 euros, una pensió mínima equivalent a l’SMI, una jornada de 35 hores setmanals i increments salarials que compensin la pèrdua de poder adquisitiu. La defensa dels serveis públics completa les reivindicacions d’una protesta que vol reunir el malestar per la feina, l’habitatge i les condicions de vida.
Albert Rodríguez, representant de CCOO al Baix Llobregat, ho resumeix amb tres paraules: «Salari, sostre i drets». Defensa que les millores econòmiques han d’arribar a les llars i que l’habitatge també ha de formar part de l’acció sindical i de la negociació col·lectiva.
«Nosaltres som un sindicat de classe, per tant de la classe treballadora, i la classe treballadora té molts problemes», argumenta. Des d’aquesta perspectiva, les dificultats per pagar un pis formen part de les condicions materials dels treballadors, igual que el sou o la jornada.
La pressió de l’habitatge al Baix Llobregat
La mirada comarcal és especialment rellevant per entendre les reivindicacions a Sant Boi. Rodríguez assenyala la pressió immobiliària de l’àrea metropolitana i denuncia que l’encariment de l’habitatge expulsa població també dels municipis que envolten Barcelona.
Aquesta dificultat s’entrellaça, segons el representant de CCOO, amb els problemes de mobilitat: allunyar-se per trobar un habitatge assumible pot comportar desplaçaments més llargs i una dependència més gran del transport. Situa Sant Boi, Cornellà, Viladecans i el Prat entre les ciutats que comparteixen aquesta problemàtica.
Des del Sindicat d’Habitatge Socialista del Baix Llobregat, Laura Troia descriu una comarca amb moltes persones en situació de precarietat habitacional. La seva organització defensa reduir almenys un 50% el preu de l’habitatge, prohibir els desnonaments i expropiar els pisos de fons voltors i els destinats a usos turístics.
Són les demandes específiques d’aquest sindicat, que situa el seu horitzó en un habitatge «gratuït, universal i de qualitat». Tot i les diferències estratègiques entre les organitzacions, la dificultat per accedir a una llar és un dels principals punts de trobada de la jornada.
La mobilització a Sant Boi, hora a hora
El Comitè de Suport a la Vaga preveu començar la jornada amb accions des de primera hora, que s’anunciaran a través de les seves xarxes socials. El primer gran punt de trobada públic serà la plaça de l’Ajuntament.
La programació anunciada a ‘Gent de Carrer’ és aquesta:
- 12.00 h: concentració a la plaça de l’Ajuntament i manifestació pels carrers de Sant Boi.
- 14.00 h: dinar comunitari a la mateixa plaça. Les persones participants podran portar el seu menjar.
- 15.00 h: possibilitat d’incorporar-se a les convocatòries comarcals d’Esplugues i del Prat, segons l’organització amb què es participi.
- 16.00 h: sortida prevista des de Sant Boi cap a Barcelona.
Iniesta explica que els detalls del desplaçament i les opcions per incorporar-se a les columnes es parlaran durant la trobada del migdia. El comitè local, però, sí que té definida l’aposta per participar en la manifestació unitària dels Jardinets de Gràcia.
«Des del comitè de vaga s’ha treballat en una línia unitària des del principi», defensa. Segons explica, en la preparació han coincidit sindicats laborals, moviment per l’habitatge, organitzacions i entitats locals.
El membre del comitè també destaca la incorporació de persones a les assemblees i la participació juvenil. Ho interpreta com un canvi respecte d’etapes de desmobilització, tot i que serà la jornada de dimecres la que permetrà mesurar l’abast de la resposta.
Una vaga compartida, amb diferències sobre la manifestació
La coincidència en l’aturada no elimina les discrepàncies entre els participants. La principal diferència expressada durant el programa afecta la manifestació de Barcelona i el paper dels sindicats majoritaris.
Laura Troia explica que el Sindicat d’Habitatge Socialista participarà en la convocatòria alternativa impulsada des del moviment socialista i Solidaritat Obrera. Justifica la decisió pel rebuig de la seva organització a compartir una capçalera liderada per les direccions de CCOO i UGT, a les quals acusa de donar a la mobilització una orientació favorable al PSOE. És una valoració política del sindicat, que reivindica la seva independència.
Aquesta discrepància, matisa Troia, no impedeix la col·laboració local: la seva organització ha treballat amb altres col·lectius als comitès de vaga i preveu continuar fent-ho durant les accions del matí.
Rodríguez respon des de CCOO amb una defensa de la unitat i de la representativitat dels sindicats majoritaris. «El primer que hem de fer nosaltres és no posar línies vermelles», sosté. També rebutja que els organitzadors hagin d’assumir la responsabilitat dels usos partidistes que altres actors puguin fer de la protesta.
Des de la CGT, es posa l’accent en la recuperació de la mobilització als llocs de treball i en la relació entre salaris, lloguers i hipoteques. El sindicat preveu accions informatives durant el matí i una trobada a les tres de la tarda al pont d’Esplugues per dirigir-se cap a Barcelona.
Autobusos i FGC: només un 25% garantit en hores punta
La mobilitat serà una de les afectacions més visibles per als santboians i santboianes, tant per anar a treballar o estudiar com per participar en les protestes.
Els autobusos metropolitans tindran garantit el 25% del servei de 6.30 a 9.30 h i de 16.30 a 21.00 h. L’AMB adverteix d’alteracions importants durant la resta del dia i recomana planificar els viatges amb antelació. L’avís inclou línies que donen servei a Sant Boi.
Aquest mateix percentatge i aquestes franges s’apliquen a FGC, Metro, Rodalies i la resta del transport públic urbà i interurbà inclòs en el dispositiu. Fora d’aquestes hores no hi ha un percentatge mínim de circulació fixat. Això no equival a un anunci de suspensió completa, però obliga a comprovar el servei disponible abans de sortir.
La sortida cap a Barcelona anunciada per a les quatre de la tarda és anterior a l’inici de la franja de serveis mínims de tarda, un factor que caldrà tenir present en l’organització dels desplaçaments.
Escoles obertes amb una atenció diferent de l’habitual
La regidora d’Educació i tercera tinenta d’alcaldia, Maria València, demana a les famílies que consultin directament els seus centres per saber com s’organitzarà l’atenció.
«L’escola estarà oberta en l’horari ordinari, en un servei no ordinari», explica. Els serveis mínims poden comportar agrupacions diferents i canvis en el funcionament de la jornada.
La informació oficial de la Generalitat estableix una persona de l’equip directiu per centre i un docent per cada sis unitats a infantil i primària. A l’educació especial es preveu el 50% de la plantilla; a les llars d’infants, els menjadors i les activitats complementàries, el 33%.
A les escoles bressol municipals, el dispositiu concret preveu tres educadores a La Marta i quatre a La Mercè i a La Susa, a més de la direcció i un conserge a cadascuna. També hi haurà consergeria a les escoles d’infantil i primària i cobertura de matí i tarda a l’Olivera.
València reconeix que la situació de les famílies és diversa i que no tothom pot o decideix fer vaga. Per això insisteix en la comunicació amb les direccions i els equips docents: «El missatge més directe és que interlocutin amb els seus centres de referència».
L’hospital garanteix les urgències, però les visites poden quedar afectades
A l’Hospital de Sant Boi, la vaga general arriba després de dies de mobilitzacions mèdiques. El director del centre, Luis Lores, explica que aquesta convocatòria introdueix una dificultat afegida: pot afectar totes les categories professionals. El seu càrrec correspon a la direcció de l’hospital, integrat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
«Aquesta ja és una vaga general que afecta tot tipus de personal que treballa a l’hospital i fa més complexa la situació», assenyala.
Segons Lores, es mantindran l’atenció d’urgències, l’assistència als pacients ingressats, les unitats de crítics i els tractaments que no es puguin ajornar. També quedarà garantida la dispensació de medicació hospitalària prevista dins dels serveis essencials.
El principal risc d’afectació es concentra en l’activitat programada. «És l’activitat programada la que pot patir demà», adverteix. El centre prepara els dispositius assistencials i adaptarà l’activitat al personal disponible; si cal anul·lar alguna visita, prova o intervenció, explica que es contactarà amb la persona afectada.
El director no dona una previsió de participació perquè la plantilla no té l’obligació de comunicar anticipadament si farà vaga. Per tant, una cita programada no s’ha de donar automàticament per cancel·lada.
Pel que fa a l’atenció primària, els serveis mínims preveuen el 25% de la plantilla per a l’activitat no urgent, mentre que els CUAP, PAC i PADES mantindran el funcionament habitual.
Quins serveis municipals es mantindran?
L’Ajuntament ha establert dotacions per mantenir l’atenció essencial. A Serveis Socials de Can Massallera hi haurà tres tècnics i una administrativa-informadora al matí, i dos tècnics i una administrativa-informadora a la tarda.
També s’han previst serveis de guàrdia de via pública, equipaments, Protecció Civil i serveis digitals, així com personal en diversos equipaments culturals i casals de barri. Aquesta presència mínima no implica que s’hi mantingui tota l’activitat habitual.
En el vessant polític, València expressa el suport del PSC a la convocatòria. «Nosaltres com a partit donem suport a la vaga», afirma. Ho emmarca en la defensa dels drets i les llibertats, mentre que, com a responsable municipal, explica el dispositiu per garantir les prestacions essencials.
El comerç i els veïns, entre el suport i el cost de parar
La resposta del comerç s’haurà de comprovar durant la jornada. Un dels establiments que ha anunciat a ‘Gent de Carrer’ que s’hi adherirà és La Vecina Coffee.
Mònica, entrevistada al negoci, explica que tancaran perquè consideren que les reivindicacions els afecten. «És un tema que a tothom li afecta», assenyala. Reconeix que deixar d’obrir té un impacte econòmic, però defensa la decisió: «Al final hem de fer pinya i hem de fer el que sigui perquè la cosa millori».
Al carrer, els testimonis recollits pel programa mostren posicions diverses. Hi ha persones que donen suport a la lluita per l’habitatge, d’altres que hauran de treballar perquè han estat designades per als serveis mínims i veïns que expliquen que no poden assumir un altre descompte salarial. També apareix el dubte sobre la capacitat de la protesta per provocar canvis polítics.
La coincidència amb les reivindicacions, per tant, no sempre es tradueix en la possibilitat o la voluntat de deixar de treballar. Aquesta distància entre suport i participació serà una de les claus per interpretar la jornada.
Cal avisar l’empresa? Què passa amb el salari?
Les persones treballadores que decideixin secundar la vaga no tenen l’obligació de comunicar-ho prèviament a l’empresa. La participació comporta la suspensió del contracte durant l’aturada i el descompte corresponent de salari, incloses les parts proporcionals de les pagues extraordinàries.
L’exercici d’aquest dret s’ha de compatibilitzar amb les obligacions del personal designat per garantir els serveis mínims. La Generalitat recorda que la consideració d’un servei com a essencial no elimina el dret de vaga de tota la seva plantilla, sinó que comporta l’establiment de garanties per mantenir les prestacions imprescindibles.
I després de l’11 de novembre?
Més enllà del seguiment de dimecres, les organitzacions entrevistades coincideixen a situar la continuïtat de la mobilització com un dels grans reptes.
Troia defensa que la vaga és una eina per enfortir l’organització de la classe treballadora. CCOO vol convertir la protesta en pressió sobre les decisions polítiques i empresarials. I el comitè local espera que les assemblees i les complicitats construïdes a Sant Boi tinguin recorregut després de la jornada.
Iniesta ho resumeix amb una resposta breu quan se li pregunta què vindrà després: «Organització, lluita i organització».
Aquest dimecres, Sant Boi viurà la vaga als carrers, als centres de treball i als serveis que utilitza cada dia. El primer balanç serà el de la participació i les afectacions. El següent, més difícil de mesurar, serà comprovar si el malestar compartit es converteix en una força capaç d’obtenir canvis en els salaris, els lloguers i les condicions de vida.
