La jugadora de 18 anys explica a ‘Gent de Carrer’ els seus inicis a Sant Boi, l’adaptació al bàsquet universitari i el somni d’arribar a l’absoluta.
D’entrenar després de l’escola a Sant Boi a començar una nova vida als Estats Units. Shaila Nde, de 18 anys, afronta una etapa al bàsquet universitari americà després de proclamar-se campiona d’Europa sub-18 amb la selecció espanyola aquest estiu. En una entrevista a ‘Gent de Carrer’, la santboiana repassa el camí recorregut i els reptes que té al davant.
Nde s’ha incorporat als Wildcats de la Universitat Estatal de Kansas, Kansas State. Fa poc més d’un mes que hi viu i assegura que està contenta, tot i que encara s’està adaptant a un entorn nou i a una manera diferent de jugar.
Els primers passos, a Sant Boi
La seva relació amb el bàsquet va començar cap als vuit anys. D’aquella etapa recorda les corredisses per anar de l’escola als entrenaments i les estones amb les amigues. Després va passar pel Joventut l’Hospitalet i el Barça CBS, abans d’incorporar-se al Segle XXI, on ha continuat creixent com a jugadora.
L’esport ocupa bona part del seu dia a dia, també fora dels entrenaments. «En el meu temps lliure estic veient bàsquet o fent alguna cosa que hi tingui a veure», explica la de Sant Boi.
Una derrota que va ajudar a reaccionar
L’or europeu sub-18 va arribar amb una victòria contundent contra França a la final, per 82 a 46. Però la preparació no havia acabat amb bones sensacions: una derrota en un amistós contra Finlàndia va obligar l’equip a reaccionar.
Nde explica que van reforçar el compromís defensiu i el joc col·lectiu. La resposta va arribar partit a partit, fins al títol. Al seu palmarès també hi figuren un or europeu sub-20 i dos bronzes, a l’Europeu sub-16 i al Mundial sub-19.
D’aquest últim recorda especialment el partit pel tercer lloc contra el Canadà. Les espanyoles havien perdut clarament contra les canadenques en un torneig previ i van afrontar el retrobament amb una motivació especial.
El vincle amb els Gasol a Sant Boi
Els seus inicis també estan lligats a la Gasol Foundation, on recorda haver participat en activitats a les tardes. A més, quan jugava en categoria mini va assistir al campus de Pau Gasol. Era el seu primer campus i en conserva un record especial: hi va fer amistats amb les quals encara manté el contacte.
Nde explica que allà va poder parlar amb els germans Gasol. Aquest any també va assistir, amb companys del Segle XXI, a un reconeixement a Pau, on va tornar a coincidir amb ells. Quan se li planteja si algun dia li agradaria veure el seu nom en un equipament de Sant Boi, respon: «Tant de bo, si pot ser».
Una nova vida lluny de casa
La decisió de marxar es va concretar després d’una visita a Kansas a l’abril. «Em va agradar tant que no vaig visitar cap altra universitat», relata. Compartir equip amb Gina Garcia, que ja coneixia del Segle XXI, també va facilitar l’elecció.
Ara s’acostuma a un bàsquet més físic i amb més contacte. La distància amb Sant Boi també es fa notar: troba a faltar la família, especialment el germà, i les amigues.
La seva intenció és completar els quatre anys universitaris, tot i que no tanca la porta a tornar si apareix una oportunitat que l’engresqui. Mentrestant, manté un objectiu clar: arribar a jugar amb la selecció espanyola absoluta.
