L’actor de Sant Boi reflexiona sobre la precarietat de l’ofici i reivindica més inversió, un nou teatre i propostes escèniques als carrers de la ciutat.
L’actor de Sant Boi Alejandro Saiz viu un dels estius més intensos de la seva carrera. Entre funcions d’improvisació, projectes teatrals i noves iniciatives, assegura que pràcticament no té temps per descansar. «A l’agost estic fent ara mateix 20 o 21 funcions«, explica. Tot i aquest ritme frenètic, quan arriba el moment de desconnectar ho té clar: càmping, lectura i tranquil·litat. «Quan busco vacances busco no fer res. Dormir, llegir, banyar-me, menjar i dormir.»
En una entrevista a Gent de Carrer, Saiz repassa els seus inicis, la seva manera d’entendre l’ofici d’actor i la relació que manté amb Sant Boi, una ciutat que considera fonamental en el seu desenvolupament professional.
Crear oportunitats quan no arriben
L’actor assegura que sempre ha estat una persona inquieta. Des de ben jove va començar a impulsar projectes propis i, amb els anys, aquesta actitud s’ha convertit en una filosofia de vida. «Si em motiva la cosa, dic: ‘Vinga, va, cap endavant«.
Saiz atribueix part d’aquesta mentalitat a la seva formació a l’escola de teatre El Timbal. Allà va aprendre una lliçó que encara avui aplica: «Si ningú et dona feina, genera-la tu mateix«. Aquest consell el va portar a impulsar companyies i espectacles propis en un sector que defineix com «complicat«.
Aquella inquietud ja era present molt abans. Amb només 16 i 17 anys va fundar, juntament amb dos amics, la companyia Tricomedi. «No teníem ni idea de fer teatre, però teníem ganes de fer coses i no teníem vergonya«, recorda entre rialles.
El teatre, una escola de vida a Sant Boi
Tot i que avui puja a l’escenari amb naturalitat, reconeix que els seus primers passos van estar marcats per la timidesa. Va començar a fer teatre a Cal Ninyo amb Josep Sabat, quan tenia 12 o 13 anys, i assegura que el primer any «ho vaig passar molt malament» perquè li feia molta vergonya relacionar-se amb la resta del grup. Tot va canviar quan Sabat li va donar un paper protagonista: «vaig descobrir que a l’escenari m’hi estava molt còmode«.
Per a Saiz, el teatre no només li ha proporcionat una professió, sinó també eines personals. Considera que l’escenari li ha donat seguretat, capacitat per gestionar conflictes i una manera diferent d’entendre les persones, especialment gràcies a la seva experiència en el teatre social amb la Companyia Inestables. «El teatre m’ha acompanyat i m’ha fet una miqueta la persona que soc», assegura.
Aquesta manera de viure l’escenari també es reflecteix en la seva coneguda biografia d’Instagram: «Ni canta ni baila, pero no se la pierdan«. Tot i aclarir que la frase fa referència a Lola Flores, admet que s’hi identifica perquè transmet el que intenta oferir al públic: «M’ho passo molt bé i el públic veu que jo m’ho passo bé«.
L’escenari també és una responsabilitat
Fer riure no sempre és fàcil. L’actor explica que, en ocasions, ha hagut de pujar a l’escenari en moments personals molt complicats. Recorda especialment la mort d’un familiar el mateix dia que tenia funció. Després de dubtar-ho, va decidir actuar. «Vaig pensar que m’aniria bé, vaig fer funció i em vaig riure molt«, explica.
Segons relata, actuar també és una forma de teràpia. Tot i això, defensa que és important saber posar límits. «Si no estic bé, no estic bé», afirma, destacant el suport que rep de la seva companyia quan necessita aturar-se.
Sant Boi, l’origen de tot
Saiz assegura que bona part del seu recorregut no hauria estat possible sense el suport rebut a Sant Boi. Recorda especialment el paper de l’Institut Joan Bardina, on va néixer Tricomedi, així com el suport posterior de l’Ajuntament i de professionals com Xesco Ibáñez i el tècnic Xavi Pérez. «Quan ets jove és important que algú aposti per tu», afirma.
Malgrat aquest agraïment, considera que encara hi ha marge per reforçar la cultura teatral al municipi. Creu que cal apostar més pels espais escènics, millorar equipaments com Cal Ninyo i Can Massallera, i impulsar iniciatives que acostin el teatre al carrer. Entre les seves propostes hi ha cicles de teatre a la fresca, espectacles en places i jardins o festivals anuals que converteixin Sant Boi en un referent cultural. «No obligar la gent a venir al teatre, sinó anar nosaltres allà«, conclou.
